Conferències per saber molt més de la Història, i del Patrimoni Natural i Cultural de Catalunya de mà dels millors especialistes i investigadors.
La Rutlla enceta aquesta Primavera amb un nou cicle de conferències no centrades exclusivament amb Sant Boi de Llobregat. L’objectiu com a centre d’estudis és també apropar el coneixement als ciutadans i ciutadanes de Sant Boi.
Totes les conferències són de lliure accés i es celebren a la Sala d’Actes del Museu de Sant Boi.
“El delta de l’Ebre i el seu Parc Natural”. Francesc Vidal i Esquerré
Dijous, 13 d’abril de 2023, a les 19 hores
Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi
El Parc Natural del Delta de l’Ebre és un exemple molt clar de que els espais naturals protegits no són illes al territori, on se pot planificar i gestionar només en funció dels seus valors naturals, sinó que són elements estretament relacionats amb el seu entorn humà i han d’actuar com a instruments essencials en el desenvolupament socioeconòmic del territori.
El paisatge actual del Delta és el resultat d’una dilatada utilització humana. La pesca, la ramaderia, la caça i, sobretot, lo conreu de l’arròs, han estat tradicionalment les activitats sobre les quals s’ha establert la simbiosi entre desenvolupament econòmic i biodiversitat.
En aquesta xerrada veurem el Delta com un espai amb constant canvi, la gestió del Parc Natural dins d’aquest entorn socioeconòmicament complex i com s’encaren els reptes presents i de futur del Delta de l’Ebre.
Francesc Vidal és Veterinari i Director del Parc Natural del Delta de
l’Ebre. Nascut a Amposta, l’any 1971. És llicenciat en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1994.
Cursar el Máster de Espacios Naturales Protegidos, Universitat Autònoma de Madrid.
2000-2007 Tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Realitzant funcions de Cap de l’Àrea de Protecció i Recerca (inventaris, censos, atlas, campanyes d’anellament, accions de gestió per a la conservació d’espècies i hàbitats: eliminació espècies al·lòctones, cria en captivitat, rescat de peixos, reforestació, etc.). Membre del grup d’experts en la conservació del Flamenc de la UICN.
Des de 2007, Director del Parc Natural del Delta de l’Ebre,
2007-2017 Director de la Reserva de Caça de l’Encanyissada i de les Zones de Caça Controlada del Garxal, Fangar i Platges de l’illa de Buda.
Ponent /Docent en diversos cursos i seminaris.
Publicacions sobre Capó reial. Flamenc, Cens d’ocells aquàtics
“Entre el fragment i el buit: el Mestre de Cabestany i la portada de Sant Pere de Rodes”. Manuel Castiñeiras González
Divendres 21 d’abril de 2023, a les 19 hores
Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi
La recent celebració de l’exposició Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre (Barcelona,
Galeria Artur Ramon Art, 2023) i l’adquisició per part de la Generalitat de Catalunya d’un seguit de peces procedents del monestir de Sant Pere de Rodes -que han passat a integrar la col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya-, ha permès aprofundir en l’aspecte, temàtica, funció i fortuna històrica de la destruïda portada romànica de l’abadia
empordanesa. Aquest estudi revela la importància d’aquesta portada en el context del romànic català i europeu, així com la complexa i fascinant personalitat artística del seu autor: l’enigmàtic Mestre de Cabestany.
Manuel Castiñeiras és Catedràtic (CC) d’Història de l’Art del departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (2018), on va ser professor Agregat d’Art Medieval (2010-2018) i director del mateix departament (2014-2017).
Anteriorment va ser Conservador i Cap de la Col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (2005-2010), així com Professor Titular d’Història de l’Art de la Universitat de Santiago de Compostela, on va exercir la seva activitat docent i investigadora entre 1994 i 2005. Va completar la seva formació amb estades de recerca en centres de reconegut prestigi com la Scuola Normale Superiore di Pisa, el Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale de la Université de Poitiers, la II Università di Roma-Tor Vergata i el Getty Center for the History of Art and Humanities (Los Angeles, Estats Units).
Entre els seus reconeixements internacionals destaca l’haver estat l’any 2012 Fellow de la Japan Society for the Promotion of Science, invitat per la Nagasaki Junshin Catholic University, així com Visiting Professor a la University of Pennsylvania (Department of the History of Art) (Philadelphia, USA). L’any 2017-2018 va ser Samuel H. Kress Senior Fellow al Center for Advanced Study in the Visual Arts (CASVA) de la National Gallery de Washington (Estats Units).
Doctor en Història de l’Art per la Universidade de Santiago de Compostela, amb Premi Extraordinari de Doctorat, va ser també Premi de Recerca Xunta de Galícia 1992 al millor article científic publicat a Humanitats. Les seves investigacions se centren en l’estudi del romànic – iconografia, miniatura, pintura mural, portades romàniques– així com del pelegrinatge a Santiago, sent un reconegut especialista en temes com la Catedral de Santiago de Compostel·la, l’scriptorium i la portada de Ripoll, el Brodat de la Creació de Girona, o la pintura sobre taula catalana. Des de fa anys desenvolupa també una línia de recerca sobre art bizantí i els intercanvis a la Mediterrània medieval És autor de diversos llibres amb edicions en castellà, català, anglès, francès, italià, gallec, alemany, rus, i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de reconegut prestigi. Ha liderat com a Investigador Principal diversos projectes de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN), i és el coordinador del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya: Magistri Cataloniae & Mediterranei. Estudis artístics de la Mediterrània Medieval i la seva recepció/ MACMED (SGR 2021-63),
Actualment és President del Comité Internacional d’Experts del Camí de Santiago (Xunta de Galicia), membre de la Comissió d’Història de l’Art Bizantí a la AIEB (International Association of Byzantine Studies), i Vocal electe d’Història de l’Art a la Sociedad Española de Bizantinística (SEB).
“El Compromís de Casp. La fi de la dinastia catalana”. Josep Ma. Vilanova i Serra
Divendres, 28 d’Abril de 2023, a les 19 hores
Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi
La mort de Martí l’Humà el 31 de maig de 1410, sense descendent directe i sense haver nomenat un successor clar, va provocar una crisi sense precedents a la Corona d’Aragó.
Aquest fet donà inici a un període tan complicat de gestionar en tots els territoris de la corona que donà lloc a un interregne de 2 anys.
Finalment, la corona tornà a tenir rei gràcies al Compromís de Casp.
Josep Ma. Vilanova i Serra és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, va dedicar la seva primera etapa a l’arqueologia, havent excavat a gran part del litoral català.
Actualment es dedica a la divulgació de la història mediaeval de la Corona d’Aragó, sent la història dels segles XII-XV del Principat de Catalunya la seva passió.
“El mosaic hidràulic, un capítol oblidat de la nostra història de l’art”. Jordi Griset
Dijous, 4 de maig de 2023, a les 19 hores.
Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi
En tractar-se d’un material per a pavimentació destinat, per tant, a ser trepitjat, no ha gaudit fins ara del reconeixement que es mereix tant per la seva complexa fabricació com pels delicats i de vegades agosarats dissenys que componen la seva superfície noble o “cara vista” en comparació amb d’altres materials i productes constructius i/o decoratius, com arrambadors amb rajoles de ceràmica, sostres decorats amb guixos, ferros forjats i d’altres elements ornamentals.
Presentem un recorregut pels paviments anteriors, l’origen i implantació, els principals fabricants a Barcelona i la tècnica de fabricació del mosaic hidràulic.
Els assistents podran descobrir l’atractiu d’aquestes humils peces que, tot i mantenir el seu caràcter eminentment utilitari, s’impregnen de l’essència decorativa i conformen un dels elements més oblidats de les arts aplicades, sobretot en el període modernista, durant el qual artistes i arquitectes dissenyaren composicions específiques de rajoles hidràuliques per terres d’edificis emblemàtics.
Jordi Griset va néixer a Barcelona l’any 1947. ës un personatge amb un esperit inquiet i una biografia força atípica.
Amb 16 anys acabats de fer, va entrar a treballar en un estudi de decoració. La seva família el va forçar a iniciar els estudis d’aparellador, que no va acabar, però que el van mantenir en contacte directe amb el món de l’arquitectura, com a projectista i constructor de maquetes.
Als 33, es va convertir en cocreador, articulista i secretari de redacció de la revista Om Yoga. Els seus contactes amb el món de la moda el van portar a treballar en una escola de disseny, on es va dedicar a fer la composició gràfica del butlletí Arte y Técnica del Vestir. Més endavant, va assumir el càrrec de gerent en una empresa de construcció.
L’any 1996 va trobar un contenidor de runa ple de rajoles hidràuliques que va decidir salvar d’una pèrdua definitiva. A partir d’aquest fet va iniciar una profunda investigació sobre el mosaic hidràulic i va assumir el repte personal d’aplegar el major nombre possible de material relacionat amb aquest patrimoni per tal que es conservi en un museu especialitzat.
Després de més de vint-i-cinc anys d’investigació i recerca continuada, durant els quals ha reunit prop de 300 catàlegs antics de diverses fàbriques catalanes, espanyoles i estrangeres, com també documents, motlles, trepes i material divers utilitzat en la fabricació de paviment hidràulic, i més de 800 models diferents de rajoles, es pot assegurar que en Jordi Griset s’ha convertit de forma autodidacta en una autoritat del mosaic hidràulic.
Com a resultat de l’intens treball, l’any 2015 va publicar el llibre L’Art del Mosaic Hidràulic a Catalunya, ara exhaurit i substituït per la seva versió castellana, corregida i augmentada, El Arte del Mosaico Hidráulico, publicat el novembre de 2021.
“Boscos segle XXI, on som, on anem?”. Martí Boada i Juncà
Divendres, 12 maig 2023, a les 19 hores
Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi
Conferència centrada en la definició del moment actual d’emergència climàtica decretada per les NNUU, context de crisi ambiental, com una crisi civilitzatòria. En aquest context es defineix Catalunya com un país de boscos. Característiques dels nostre boscos. Riscos associats, sequera i focs al bosc.
Martí Boada és Doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista. Va néixer a Sant Celoni (Catalunya) el 1949. Doctor en Ciències Ambientals, Magíster i
Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. (actualment jubilat).Autor de cent deu llibres de pensament i divulgació científica. Col·labora en diversos mitjans de comunicació sobre temes relacionats amb societat i medi ambient. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, Professor visitant de diversess universitats americanes.
La Rutlla 