VIII Jornades d’Investigació Santboiana 2026: participa en la gran trobada sobre història i patrimoni de Sant Boi
Les VIII Jornades d’Investigació Santboiana se celebraran el dissabte 24 d’octubre de 2026 a Sant Boi. Presenta la teva comunicació i participa en el principal espai de recerca i divulgació del patrimoni local.
El pròxim dissabte 24 d’octubre de 2026, La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, celebrarà les VIII Jornades d’Investigació Santboiana, una cita que, després de vuit edicions consecutives, s’ha consolidat com un dels grans esdeveniments culturals de Sant Boi de Llobregat i un referent per a l’estudi, la recerca i la divulgació del patrimoni local.
Al llarg d’aquests anys, les Jornades han esdevingut un espai de trobada per a investigadors, estudiosos, professionals, estudiants i persones interessades en aprofundir en el coneixement de la nostra ciutat, compartint treballs que contribueixen a enriquir la memòria col·lectiva de Sant Boi i a posar en valor el seu patrimoni cultural i natural.
Un cartell dedicat a Cal Silio i al centenari de la Biblioteca Popular
L’edició d’enguany té com a protagonista la façana medieval de Cal Silio, un dels edificis històrics més emblemàtics de Sant Boi. Construït al segle XIV, aquest singular immoble va albergar, a partir de l’any 1926, la Biblioteca Popular de Sant Boi, una institució cabdal en la difusió de la cultura i el coneixement a la ciutat.
Precisament aquest 2026 es compleixen cent anys de l’obertura d’aquella biblioteca, una efemèride que les Jornades han volgut recordar incorporant la imatge de Cal Silio al seu cartell oficial. Es tracta d’un homenatge a un espai que forma part de la història cultural santboiana i que simbolitza perfectament els valors de recerca, educació i divulgació que inspiren aquestes Jornades.
Una temàtica oberta a totes les disciplines
Fidels a l’esperit que les ha caracteritzat des dels seus inicis, les VIII Jornades d’Investigació Santboiana mantenen una temàtica lliure, amb l’objectiu d’afavorir la participació del màxim nombre de persones i disciplines.
Hi tenen cabuda treballs relacionats amb la història, l’arqueologia, el patrimoni arquitectònic, la memòria oral, les ciències naturals, el paisatge, la geologia, l’etnologia, la bibliografia, la cultura popular, el medi ambient o qualsevol altre àmbit que contribueixi a ampliar el coneixement sobre Sant Boi de Llobregat i el seu entorn.
Una invitació a participar
Des de La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, animem totes les persones interessades a formar part d’aquesta vuitena edició i a contribuir a continuar construint un espai de referència per a la difusió del coneixement sobre la nostra ciutat.
Qualsevol persona pot presentar una comunicació, que haurà de ser valorada i aprovada prèviament pel comitè científic de les Jornades. Aquest procés garanteix el rigor acadèmic i la qualitat dels treballs presentats, consolidant el prestigi assolit per aquesta iniciativa al llarg dels anys.
Així mateix, totes les aportacions seleccionades formaran part de les corresponents actes de les Jornades, una publicació que contribueix a preservar i difondre el coneixement generat i que ja constitueix un valuós fons documental sobre Sant Boi.
La Rutlla, un motor de recerca i divulgació
La consolidació de les Jornades és també el reflex del creixement experimentat per La Rutlla durant els darrers anys. El Centre d’Estudis Santboians s’ha convertit en un veritable motor de recerca, divulgació i defensa del patrimoni local, contribuint a generar nou coneixement sobre una ciutat que, amb més de 85.000 habitants, és la dotzena més poblada de Catalunya.
Gràcies a la implicació de socis, investigadores, col·laboradors i entitats, les Jornades han anat ampliant el seu abast i s’han convertit en una plataforma estable per donar visibilitat a estudis sovint inèdits sobre la història, el patrimoni cultural i el medi natural santboià.
Una seu consolidada
Com en les darreres edicions, les Jornades tindran lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, un espai que ofereix les condicions idònies per al desenvolupament de les comunicacions i que contribueix a millorar tant la qualitat de les presentacions com el confort dels assistents.
Fes-te soci o sòcia de La Rutlla
Les persones que vulguin presentar una comunicació poden participar-hi lliurement, però des de La Rutlla recomanem fer-se soci o sòcia de l’entitat. La inscripció a les Jornades és completament gratuïta per als membres del Centre d’Estudis, que alhora contribueixen a enfortir un projecte col·lectiu dedicat a l’estudi, la preservació i la difusió del patrimoni de Sant Boi.
Les VIII Jornades d’Investigació Santboiana són una nova oportunitat per compartir coneixement, descobrir noves recerques i continuar aprofundint en la història i la identitat d’una ciutat amb un patrimoni extraordinari. Us hi esperem el pròxim 26 d’octubre.
Normativa de les VIII Jornades d’Investigació Santboiana
Modalitats de participació
Les aportacions es podran presentar en qualsevol dels formats següents:
Comunicació oral
Pòster
Vídeo
Els vídeos seleccionats podran ser publicats al canal de YouTube de La Rutlla.
Les presentacions de les comunicacions disposaran, en principi, d’entre 10 i 15 minuts, en funció del nombre de propostes acceptades. Els pòsters es presentaran en format de relatoria.
Els vídeos no podran superar els 10 minuts de durada i s’hauran de lliurar en format:
HD (1280 x 720 px)
Full HD (1920 x 1080 px)
Calendari i terminis
Enviament de resums: fins al 20 de setembre de 2026
Enviament dels treballs definitius: fins al 15 d’octubre de 2026
Important: no es podrà participar a les Jornades si no es compleixen els terminis establerts.
Característiques dels resums
Els resums hauran d’incloure:
Nom complet de l’autor o autora
Títol de la comunicació
Institució, entitat o formació que representa (historiador/a, arqueòleg/a, membre d’un centre d’estudis, investigador/a independent, etc.)
Extensió màxima: 1.500 caràcters amb espais.
Format:
Document Word DIN A4
Interlineat 1,5
Tipografia Arial 11
Característiques de les comunicacions
Les comunicacions definitives hauran d’incloure:
Nom complet de l’autor o autora
Títol del treball
Identificació professional o acadèmica
Extensió màxima: 25.000 caràcters amb espais.
Format:
Document Word DIN A4
Interlineat 1,5
Cos de text: Arial 11
Notes a peu de pàgina: Arial 8
Les notes s’hauran d’incloure sempre a peu de pàgina.
Imatges
Es podran incorporar fins a 5 imatges.
Les fotografies:
Han d’aparèixer inserides al document Word com a referència de maquetació.
S’han d’enviar també per separat en format JPG.
Han de tenir la màxima resolució possible.
Si no són propietat de l’autor o autora, caldrà indicar-ne la procedència o font.
Cal adjuntar una relació de les imatges amb els corresponents peus de fotografia i fonts per facilitar-ne la maquetació.
Bibliografia
Totes les obres consultades hauran de ser citades al text i incloses a l’apartat final de bibliografia.
Les referències bibliogràfiques s’ordenaran alfabèticament per autors i seguiran la normativa APA.
Les VIII Jornades d’Investigació Santboiana seran presencials i obertes a tothom.
Si per circumstàncies excepcionals fos necessari realitzar-les en format virtual, les persones inscrites rebran l’enllaç corresponent per accedir-hi a través de la plataforma Zoom.
Fes-te soci o sòcia de La Rutlla
Recomanem especialment a totes les persones participants que es facin sòcies de La Rutlla.
Som una entitat sense ànim de lucre i una part molt important dels recursos que fan possible l’organització de les Jornades i l’edició del llibre d’actes prové de les quotes dels nostres socis i sòcies.
Fer-se soci o sòcia és una manera directa de contribuir a la recerca, la preservació i la divulgació del patrimoni cultural i natural de Sant Boi.
Les persones participants que no siguin sòcies de La Rutlla podran adquirir el llibre de les Jornades al mateix preu que les persones associades.
Nova conferència del cicle “Per saber-ne més” a càrrec del geòleg Josep Maria Cervelló
Dins del cicle de conferències “Per saber-ne més”, el Centre d’Estudis Santboians La Rutlla organitza una nova sessió dedicada a un dels episodis ambientals més significatius —i sovint invisibilitzats— del nostre territori: l’abocador de residus metropolitans del Garraf.
Una mirada geològica i ambiental
La conferència, titulada “No miris avall! L’abocador de residus metropolitans de Garraf i el seu impacte ambiental”, anirà a càrrec del geòleg Josep M. Cervelló i Torrella, membre de La Rutlla Centre d’Estudis Santboians, integrant de l’equip de recerca KRAS Hidrologia Experimental i coautor de l’estudi científic sobre l’impacte ambiental de l’abocador.
L’origen del problema: una decisió controvertida
L’any 1974 es va inaugurar a la Vall de Joan un dels abocadors de residus més grans d’Europa. La seva ubicació, en una vall amagada dins del massís càrstic del Garraf, ja va ser en el seu moment fortament qüestionada per experts, que advertien del risc ambiental que comportava.
Malgrat això, durant dècades s’hi van abocar 26,6 milions de tones de residus urbans sense classificar ni tractar, allunyats de la mirada de la majoria de la població.
Un impacte que encara perdura
El tancament de l’abocador, l’any 2007, no va significar la fi dels seus efectes. Ben al contrari, el seu llegat continua present en forma d’una hipoteca ecològica de llarg abast, amb impactes que encara avui afecten el medi subterrani i l’atmosfera del massís.
Recerca científica recent i resultats clau
L’any 2019 es va iniciar un estudi impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la participació d’un equip interdisciplinari d’hidrogeòlegs provinents tant de la recerca científica com de l’àmbit geotècnic.
L’objectiu era analitzar la circulació dels lixiviats dins l’aqüífer profund del Garraf i estudiar l’exhalació de gasos a través dels avencs en una àmplia zona del massís.
Amb mètodes experimentals innovadors, es van obtenir per primer cop resultats rellevants que no poden ser ignorats en la perspectiva de la recuperació ambiental de l’abocador i del seu entorn.
Una conferència per entendre el present i el futur ambiental
Aquesta conferència ofereix una oportunitat rigorosa i documentada per comprendre millor les conseqüències d’una decisió territorial controvertida, així com els reptes actuals en matèria de restauració ambiental i gestió dels residus.
Una sessió especialment recomanada per a persones interessades en el medi ambient, la geologia i la història recent del nostre territori.
Data, hora i lloc
La sessió tindrà lloc el dijous 11 de juny a les 18:30 h a la Sala d’Actes del Museu de Sant Boi de Llobregat (Carrer del Pont, 7).
Aquesta nova conferència a càrrec de la Dra. Júlia Martí Comas planteja una anàlisi rigorosa sobre les relacions entre poder econòmic, drets humans i conflictes globals, aportant eines per comprendre una realitat complexa i sovint invisible.
La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, continua el cicle de conferències 2026 “Per saber-ne més” amb una proposta centrada en un dels grans debats contemporanis: el paper de les empreses transnacionals en el context global.
Una mirada crítica sobre el poder corporatiu
Entendre la impunitat de les multinacionals
La conferència aborda la impunitat estructural de les empreses transnacionals i els mecanismes polítics, jurídics i econòmics que permeten que vulnerin drets humans i ambientals sense conseqüències reals.
La sessió parteix del context d’actualitat, marcat per la negociació d’una llei al Parlament destinada a regular la responsabilitat de les multinacionals, així com per l’augment de mobilitzacions socials que situen aquesta qüestió al centre del debat públic.
Conflictes globals i interessos econòmics
La conferència analitza també el marc internacional, amb exemples concrets com els interessos econòmics de corporacions energètiques en contextos de conflicte i vulneració de drets, o els informes recents d’organismes internacionals que evidencien la relació entre capital transnacional, extractivisme i violència sistèmica.
Una perspectiva per comprendre el present
Mirada ecofeminista i anàlisi transversal
Tot i incorporar una mirada ecofeminista, aquesta no constitueix l’eix central, sinó una perspectiva transversal que permet entendre com el poder corporatiu impacta de manera diferenciada sobre territoris, cossos i comunitats.
Eines per a la reflexió i l’acció
La proposta combina anàlisi crítica, context polític actual i eines per comprendre els reptes i les possibilitats de regulació i resistència davant l’arquitectura global de la impunitat.
La ponent
Trajectòria acadèmica i investigadora
Júlia Martí Comas és politòloga, formada en Ciències Polítiques a la UAB, i doctora en Estudis sobre Desenvolupament per la UPV/EHU. Actualment és investigadora a l’Observatori del Deute en la Globalització.
Recerca i activisme
La seva recerca se centra en el poder corporatiu, els impactes de les empreses transnacionals i la construcció d’alternatives ecofeministes, decreixentistes i internacionalistes. És activista ecofeminista, forma part de la col·lectiva Amarantas i de l’equip de redacció de Viento Sur.És autora de Manual ecofeminista contra el poder corporatiu (2021) i Decreixement ecofeminista. Desaccelerar per recuperar la vida (2025), així com de diversos articles i informes en publicacions col·lectives i mitjans crítics. El seu treball articula investigació crítica, activisme social i pràctiques comunitàries.
Informació de l’activitat
Data i lloc
Divendres 29 de maig a les 19 h Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi de Llobregat (carrer del Pont, 7)
Carles Sánchez Márquez és doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a professor en Especialitzat en història de l’art medieval i gestió del patrimoni
Amb aquesta sessió, La Rutlla continua consolidant un cicle que aposta per la divulgació rigorosa i accessible, apropant el coneixement al públic i fomentant la reflexió sobre el patrimoni i la cultura.
Un llibre per entendre el valor del romànic
El romànic com a construcció cultural
La valoració sobre l’art romànic català, i la seva percepció representativa, ha viscut canvis substancials des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. La Renaixença va marcar l’inici d’un interès creixent per posar en valor aquest patrimoni, considerat el bressol de la nació.
Des d’aleshores, el romànic ha experimentat un procés constant de patrimonialització, entès com una apropiació simbòlica en clau identitària.
El llibre proposa una reflexió profunda sobre la construcció social del patrimoni i explora la relació entre història, memòria i identitat col·lectiva, ajudant a entendre per què el romànic català continua sent, encara avui, objecte de desig.
Sobre l’autor
Trajectòria acadèmica i recerca
Carles Sánchez Márquez és professor i investigador al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres, on també exerceix com a vicedegà.
És especialista en patrimoni romànic català i ha publicat diversos llibres i nombrosos articles d’investigació sobre escultura i pintura romàniques, l’artista medieval o el camí de Sant Jaume.
Forma part del Grup de Recerca Magistri Cataloniae & Mediterranei i dirigeix el Campus de Patrimoni Artístic de la UAB, una xarxa de col·laboració entre la universitat i els museus del territori.
La seva obra es caracteritza per una mirada crítica sobre els processos de construcció del patrimoni i per l’anàlisi de la relació entre història, memòria i identitat. També ha desenvolupat responsabilitats en la gestió patrimonial, com la direcció de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Informació de l’activitat
Data i lloc
Dijous, 16 d’abril a les 19 h Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi de Llobregat (Carrer del Pont, 7)
Inici del cicle 2026 d’activitats i conferències “Per saber-ne més”
La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, inaugura el cicle de conferències 2026 “Per saber-ne més” amb una proposta que va més enllà del format habitual: una passejada guiada per descobrir els secrets de la Colònia Güell.
Aquesta activitat converteix la Colònia Güell en una aula oberta per saber més de la seva història, on el coneixement es construeix caminant, observant i interpretant el patrimoni in situ.
Una experiència única per descobrir la Colònia Güell
Una ruta guiada amb mirada experta
La passejada ofereix una oportunitat única per endinsar-se en les històries, els detalls amagats i els significats d’un dels conjunts industrials més emblemàtics de Catalunya.
El recorregut anirà a càrrec de Alex Casaus Carmona, historiador, geògraf i historiador de l’art, especialista en la Colònia Güell, que guiarà els participants a través d’una lectura experta del territori.
Descobrir els secrets del paisatge industrial
A través de la passejada, els participants podran entendre com arquitectura, urbanisme i vida quotidiana s’entrellacen per explicar una realitat històrica complexa i fascinant.
No es tracta només de visitar un espai, sinó de desxifrar-lo.
“És ben conegut que la Revolució Industrial catalana es va desenvolupar a partir de la indústria tèxtil. No obstant això, és menys conegut que un dels principals motors d’aquesta indústria van ser les colònies industrials. La Colònia Güell, una de les més importants de Catalunya, és un clar exemple de com la combinació de l’interès per la pau social amb la col·laboració d’un arquitecte —i del seu equip— de gran renom podia donar lloc a un autèntic ideal de vida. En aquesta ruta no només es parla d’industrialització, sinó també de com la influència de l’arquitectura, l’urbanisme i la vida comunitària van ser fonamentals per generar una identitat col·lectiva entre la població.”
El valor d’una passejada dins el cicle “Per saber-ne més”
Aprendre caminant
Amb aquesta proposta, La Rutlla aposta per una manera activa i immersiva de divulgar el coneixement, on el territori esdevé el principal recurs pedagògic.
Un inici de cicle amb vocació de descoberta
El cicle “Per saber-ne més” comença així amb una experiència que convida a mirar, escoltar i interpretar, tot redescobrint la Colònia Güell des d’una perspectiva viva i participativa
Fes-te soci o sòcia de la Rutlla i comença a rutllar
Tots tenim un lloc que ens defineix: un camí amb història, una masia que resisteix el pas del temps o la biodiversitat del nostre entorn natural. A La Rutlla (Centre d’Estudis Santboians), treballem perquè cap d’aquestes peces es perdi. Però per fer-ho, necessitem que la roda continuï girant.
Per això et preguntem… Tu rutlles?
Què significa ser de La Rutlla?
Ser soci o sòcia no és només “apuntar-se a una entitat”. Significa convertir-te en guardià i motor del nostre llegat. Gràcies al teu suport, podem actuar en tres eixos clau:
Història i Recerca: Impulsem la investigació sobre la ciutat de Sant Boi de Llobregat des de tots els àmbits de la història, el patrimoni cultural i natural per evitar que la memòria s’esborri.
Patrimoni Cultural: Vetllem per la conservació del nostre patrimoni cultural, tradicions i edificis emblemàtics de la nostra ciutat.
Patrimoni Natural: Divulguem i defensem el valor ecològic i la biodiversitat del nostre entorn natural, entenent que el paisatge de les nostres muntanyes, del riu Llobregat i del Delta del Llobregat és part viva de la nostra identitat.
Tria la teva quota i comença a rutllar
Hem dissenyat diferents modalitats perquè tothom pugui formar part d’aquest projecte col·lectiu:
Joves (Fins a 30 anys): 15 € / any
Individual: 35 € / any
Familiar: 50 € / any
Empresa: 100 € / any
Quins avantatges tens?
A banda de fer créixer la cultura local, com a membre de l’entitat gaudiràs de:
Publicacions exclusives: Podràs adquirir els nostres llibres de les Jornades d’Investigació Santboiana abans que ningú i amb un preu especial.
Jornades d’Investigació Santboiana: Un trobada anual per a presentar i publicar els treballs d’investigació sobre Sant Boi
Cicle de conferències per “Saber-ne més”: més que un cicle de conferències, és una oportunitat per adquirir cultura santboiana i de molts àmbits de la ma dels millors especialistes de la matèria.
Festival de Patrimoni “El Llegat”: una oportunitat per conèixer d’aprop el nostre patrimoni cultural i natural.
Activitats i sortides: Visites guiades i xerrades per descobrir racons inèdits i secrets de Sant Boi i augmentar la teva cultura general en molts àmbits.
Veu i participació: Un espai per a socialitzar i on proposar idees i formar part activa dels projectes de l’entitat.
No deixis de rutllar!Inscriu-te ara! Un cop emplenat el full d’inscripció i signat el document, cal enviar-los per correu electrònic a cesantboians@gmail.com
La comissió La Rutlla Natura del Centre d’Estudis Santboians ha creat l’espai virtual “Biodiversitat santboiana a la xarxa”, obert a la participació de totes aquelles persones interessades a compartir vídeos o fotografies relacionades amb la natura del nostre territori.
La natura que ens envolta és un patrimoni viu, ric i fràgil. A Sant Boi de Llobregat i al seu entorn immediat hi conviuen espècies, paisatges i elements naturals que formen part de la nostra identitat col·lectiva. Amb la voluntat de conèixer-los millor, divulgar-los i defensar-los, neix La Rutlla Natura, la comissió de natura del Centre d’Estudis Santboians.
La Rutlla Natura està formada per estudiosos de les ciències naturals, veïnes i veïns de Sant Boi i d’altres poblacions properes, units per un interès comú: l’estudi i la preservació del patrimoni natural més proper. Parlem de les muntanyes del Baix Llobregat, el riu, les basses de Can Dimoni, els espais verds urbans, la fauna i la flora locals, la geologia o les antigues mines d’aigua.
Tot i la diversitat de sensibilitats i mirades, el grup comparteix una convicció clara: només es pot protegir allò que es coneix. Per això, la divulgació esdevé una eina clau per sensibilitzar la ciutadania i defensar uns espais naturals que, en molts casos, es troben en situació de greu perill.
La tasca de divulgació de La Rutlla Natura es concreta a través de:
Notícies i continguts publicats al blog de l’entitat
Articles de caire científic
Activitats i sortides emmarcades dins del programa del Centre d’Estudis Santboians
A més, s’ha creat l’espai virtual “Biodiversitat santboiana a la xarxa”, obert a la participació de totes aquelles persones interessades a compartir vídeos o fotografies relacionades amb la natura del nostre territori.
📩 Voleu col·laborar-hi? Si teniu imatges o vídeos i us ve de gust proposar-ne la publicació, podeu contactar amb nosaltres escrivint a: rutllanatura@gmail.com
El llargmetratge “Camí Ral. La Ruta Oblidada”, dirigit pel santboià Xavier Sánchez, i amb la música de Roger Subirana, redescobreix l’antic eix que connectava Barcelona i Vilafranca del Penedès a través del Baix Llobregat.
El proper 25 de FEBRER a les 19 h, una de les sales dels CINEMES DE CAN CASTELLET acollirà la projecció del documental llargmetratge “Camí Ral. La Ruta Oblidada”. Aquest projecte audiovisual, fruit d’una intensa recerca històrica i territorial, posa en valor l’antic Camí Ral entre Barcelona i Vilafranca del Penedès i que també s’anomenava la “Via Mercadera”, una ruta mil·lenària que va ser el principal motor econòmic i social entre Barcelona i el sud de Catalunya fins al segle XVIII.
El documental, dirigit per Xavier Sánchez Torres, proposa un viatge visual únic. Mitjançant l’ús de tecnologia de drons amb IA i cartografia dinàmica, l’espectador pot resseguir el traçat exacte de l’antic camí, sovint ocult sota el creixement urbà o la vegetació del Massís del Garraf. L’obra destaca especialment el paper de Sant Boi de Llobregat en aquesta xarxa, explicant com era important la seva capitalitat en el Baix Llobregat com a nus històric i estratègic on s’articulava com a porta d’entrada del sud de Catalunya des de l’època medieval fins a finals del segle XVIII.
Un projecte participatiu i rigorós Amb una durada de 100 minuts, el film compta amb el testimoni de 12 especialistes, entre historiadors, arquitectes, arqueòlegs, estudiosos de camins històrics i geòlegs, a més de la col·laboració de centres d’estudis locals com La Rutlla-Centre d’Estudis Santboians, L’Avenç de Cornellà, Més de MilHistòries de Sant Climent, el Centre d’Estudis Beguetans i el Grup de Recerca Olesa Rural. El seu objectiu no és només pedagògic, sinó també reivindicatiu: fer una crida a les institucions per a la recuperació d’aquest d’aquesta antiga ruta patrimonial com a element dinamitzador del territori.
També cal destacar la qualitat de la música del documental, realitzada pel compositor de bandes sonores Roger Subirana de Vilafranca del Penedès.
“Aquest camí és la nostra història oblidada. Redescobrir-lo és una oportunitat per recuperar la nostra identitat i potenciar un model de turisme cultural i sostenible per a les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat i de l’Alt Penedès”, afirma el seu director, Xavier Sánchez.
Acte de presentació i col·loqui L’acte comptarà amb la presència de Lluïsa Moret, l’alcaldessa i presidenta de la Diputació de Barcelona, així com la presència del director del documental i del compositor de la banda sonora, i en finalitzar la projecció s’obrirà un petit col·loqui amb el director per compartir els detalls de la investigació i els reptes de futur per a la conservació d’aquesta ruta històrica.
(*) Le entrades reservades on-line tenen un cost de 25 cèntims per entrada. Es poden reservar sense cost en la taquilla dels Cinemes de Can Can Castellet.
Per tercera vegada en la seva història, Sant Boi de Llobregat, acull una nova Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà.
Les Trobades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà són una cita annual que reuneix investigadors, entitats i persones interessades en la recerca històrica, patrimonial i cultural del territori d’Eramprunyà —un àmbit que comprèn municipis com Gavà, Castelldefels, Begues, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat que van formar part de l’antiga baronia d’Eramprunyà durant l’Edat Mitjana.
Des de la seva primera edició cel·lebrada a Gavà, l’any 2008, aquestes jornades s’han convertit en un espai de referència per compartir estudis, projectes i descobertes sobre el passat i el present del nostre entorn.
Aquestes trobades van ser impulsades per en Josep Campmany i Rafel Illa amb l’objectiu de l’intercanvi de coneixement i la divulgació del patrimoni, contribuint a teixir una xarxa viva de recerca arrelada al territori d’Eramprunyà.
Aquest any, la temàtica central serà “La vida cultural” al llarg de la història d’aquestes poblacions. Explorarem com les manifestacions culturals han influït en la identitat i el desenvolupament del nostre territori.
Dissabte, 15 de novembre de 2025 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, al Parc de la Muntanyeta
Accés lliure i obert a tothom!
PROGRAMA
MATÍ
9:15 – 9:30 |Rebuda i recollida de documentació
9:30 – 10:00 | Presentació i inauguració de les jornades. Homenatge a Rafael Illa i Josep Campmany
Bloc 1 — Cafès, ateneus i espais de sociabilitat ⏰ 10:00 – 11:40
10:00-10:20Ponència: Els cafès gavanencs 1859-1929. Vertebració política, sociabilitat popular i cinema mut. Benet Solina Garcia (Arxiu Municipal de Gavà)
10:25-10:45 Ponència: L’Ateneu Republicà de Begues. Oriol Valls Pérez i Elicinia Fierro Milà (Centre d’Estudis Beguetans)
10:50-11:10 Ponència: Perill! Immoralitat a la platja de Castelldefels. Normes i transgressions dels costums de bany al segle XX. Pere Pallarès González (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
11:15-11:35 Ponència: Aspectes culturals de la societat tradicional. Sant Climent de Llobregat fins a l’any 1960. Jaume Vendrell Bonet (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
12:10-12:25 Comunicació: Cultura de bandes. Història i anàlisi del panorama musical a Viladecans. Júlia Calvo Vélez (Grup Tres Torres)
12:30-12:45 Comunicació: Les Caramelles de Sant Climent de Llobregat. Àlex García-Miguel i Ricart (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
12:50-13:05 Comunicació: Noves expressions de cultura i oci al segle XX: les orquestres de ball als municipis del Baix Llobregat sud. Maria Nadal Estrada (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
13:10-13:25 Comunicació: Unes partitures de caramelles de l’any 1907, testimonis documentals de l’esplendor de les societats corals a Viladecans. Antonia Altamirano, Xavier Calderé, Manuel Luengo (Arxiu Municipal de Viladecans)
13:30-13:45 Comunicació: La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992). Isabel Herrero Belda i Josep Botia Gómez (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
16:00-16:20 Ponència: Un recorregut per l’evolució cultural de Sant Boi de Llobregat. Maria-Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
16:25-16:40 Comunicació: L’origen i l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
16:45-17:00 Comunicació: Pintura de Llucià Navarro. Una mostra beguetana de devoció per la Moreneta. Javier Clemente Hernández (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
Bloc 4 — Teatre, cinema i modernitat cultural ⏰ 17:20 – 18:30
17:20-17:40 Ponència: Història del teatre a Gavà. Creixement, esplendor i davallada. Jordi Ribó Campanyà (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
17:45-18:00 Comunicació: El teatre amateur. Sant Boi de Llobregat entre 1850 i 1980. Mª Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
18:05-18:25 Ponència: Del Centre Patronat Obrer de 1912 a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lligadas Vendrell (Grup Tres Torres Viladecans)
Pòster:Gar-i-got. Quaranta anys de festa, foc, cultura i tradició. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels i Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels)
Pòster: El Centre Cultural i Artístic de Viladecans, L’entitat cultural de la II República
a Viladecans. Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco (Ajuntament de Viladecans)
RESUMS
MATÍ
Bloc 1 — Cafès, ateneus i espais de sociabilitat
Ponència: Els cafès gavanencs 1859-1929. Vertebració política, sociabilitat popular i cinema mut. Benet Solina Garcia (Arxiu Municipal de Gavà)
La sociabilitat i les diversions dels gavanencs de començament del segle XX giraven principalment al voltant de dos cafès: el de la Plaça (1859 i 1897) i el del Centre (1890). Però, com eren i quin paper jugaven realment aquests cafès-societat? A primer cop d’ull podríem pensar que es tractaven de mers llocs d’esbarjo o entitats promotores d’activitats socials i culturals. Una mirada més atenta ens revelarà que, malgrat l’aparença de simples establiments de lleure, els cafès gavanencs s’inserien plenament en les dinàmiques polítiques locals i, al facilitar la sociabilitat, formaven part d’una estratègia de captació de vot, amb clienteles lúdico-culturals i xarxes assistencials que s’hi hostatjaven. La fidelització d’una parròquia determinada, com veurem, anirà canviant en funció de la transformació d’aquestes mateixes dinàmiques. Un factor característic d’aquests cafès serà una rivalitat mútua que afectarà tots els camps d’actuació: condicionament de les sales, funcions de teatre i música, envelats, escoles societàries i, més endavant, al cinema.
A Gavà, com en d’altres poblacions del seu entorn, les primeres projeccions i sales estables de cinema les trobem a l’entorn dels cafès, els lloc de trobada per excel·lència. Ens hem proposat, en primer lloc, posar en context aquest fet amb una aproximació a la seva implantació a les darreries del segle XIX i, així mateix, donar a conèixer com s’hi va introduir el cinema (1909) i quins van ser els seus protagonistes fins a les acaballes del cinema mut (1929). La dècada dels anys vint es va caracteritzar per un desvetllament socioeconòmic i cultural que veurà com el cinema s’anirà convertint, poc a poc, en el mitja d’oci preferit de les classes populars i com apareixen noves sales més adequades que no pas els vells cafès.
Ponència: L’Ateneu Republicà de Begues. Oriol Valls Pérez i Elicinia Fierro Milà (Centre d’Estudis Beguetans)
El 3 de maig de 1931 s’aprovà la constitució de l’Ateneu Democràtic Republicà de Begues, societat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, una nova formació política que havia estat creada el mes de març anterior. És destacable que l’Ateneu beguetà es constituís abans de les eleccions municipals d’abril de 1931, les que van provocar la fugida del rei Alfons XIII i la proclamació de la República. Això significa que al poble de Begues ja hi havia un grup important de republicans convençuts.
I va ser aquest mateix grup de persones compromeses les que van finançar i construir elles mateixes l’edifici de l’Ateneu. Joan Esteve Pascual, conegut com “el Rei”, en fou designat president. Ell mateix va ser el candidat per Esquerra Republicana a les eleccions municipals del 12 d’abril. A Begues les votacions es van haver de repetir fins a tres vegades per presumpta tupinada i finalment s’acabà acordant un govern de consens amb en Sadurní Vendrell de la Lliga Regionalista com a alcalde. A les següents eleccions municipals, al gener de 1934, sortí vencedora la candidatura republicana (amb només set vots d’avantatge sobre la Lliga). Aquest cop el candidat republicà no fou el president de l’Ateneu, en Joan Esteve, sinó en Josep Sadurní Guasch, anomenat “el Marroig”. Per tant, l’existència de l’Ateneu Republicà a Begues ens deixa clar la important presència del republicanisme al poble, però no es pot deixar de banda que les forces conservadores, encapçalades per la Lliga, hi van mantenir un forta presència durant els anys 30. El desenllaç de la Guerra Civil provocà el tancament de l’Ateneu. L’edifici fou usat per altres propòsits i finalment tancat i abandonat. A l’Arxiu Municipal de Begues es conserva l’expedient de construcció l’Ateneu (1931), així com l’expedient de declaració de ruïna (1977-1984) i l’expedient de cessió d’ús de l’antic Ateneu (1995). Aquestes documentacions, entre altres, ens poden ajudar a fer reviure la breu història del nostre Ateneu Republicà.
Ponència: Perill! Immoralitat a la platja de Castelldefels. Normes i transgressions dels costums de bany al segle XX. Pere Pallarès González (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
L’arribada del turisme de masses a la platja a principis de segle XX va transformar el poble de Castelldefels en pràcticament tots els sentits. Un dels vessants menys explorats és el canvi que va suposar per les actituds i creences envers els costums de bany i els codis de vestimenta associats. A mesura que augmentava la popularitat dels banys de sol i de mar, es va anar produint una progressiva liberalització dels cossos que fins aquell moment romanien encorsetats i ocults darrere d’una indumentària rigorosament codificada. Això queda reflectit en diverses representacions artístiques de la platja de Castelldefels dels anys 20 i 30, així com amb la implantació de noves tendències i ideologies com el nudisme o el naturisme.
Aquesta revolució cultural transgressora va topar de ple amb la reacció dels sectors més conservadors de la societat del moment i de les diverses autoritats públiques, incloent el propi Ajuntament de Castelldefels, que no van dubtar en aprovar bans i normatives de bany amb la intenció de posar fre a la seva expansió. La platja, en principi un lloc d’esbarjo sense més pretensions, es va convertir en un veritable camp de batalla de la lluita per la moral pública. El punt àlgid d’aquesta repressió arribarà durant el franquisme, on van existir veritables «guàrdies de la moralitat» que patrullaven la platja i vetllaven per l’estricte compliment de les disposicions de la doctrina catòlica imperant.
Aquest article pretén doncs, fer un recorregut d’aquest estira-i-arronsa moral des de la dictadura de Primo de Rivera fins la Transició seguint la correspondència i les disposicions oficials de l’ajuntament de Castelldefels, la premsa i les diferents publicacions del moment, passant pels testimonis d’alguns dels seus protagonistes.
Ponència: Aspectes culturals de la societat tradicional. Sant Climent de Llobregat fins a l’any 1960. Jaume Vendrell Bonet (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
Les característiques fonamentals de la societat tradicional es reflectien de manera evident en la vida quotidiana del Sant Climent d’abans del 1960 : la forma de viure dels seus habitants, les tradicions i costums que tenien, la influència de la religió i la manera com s’organitzaven les festes i celebracions populars… La desaparició d’aquest model d’organització social ha comportat una disminució del sentit de pertinença i ha afavorit el desarrelament social.
Bloc 2 — Música, bandes i festivitats populars
Comunicació: Cultura de bandes. Història i anàlisi del panorama musical a Viladecans. Júlia Calvo Vélez (Grup Tres Torres)
La cultura i la tradició popular conformen una part vital de cada poble, ja que és allò que li dona identitat i desvetlla en els ciutadans un sentiment de pertinença i orgull. No obstant això, quan parlem de les arrels culturals d’un municipi sovint recorrem als recursos més costumaris: gegants, castellers, sardanes… Llavors, on queda tot el patrimoni que es va generant fora d’aquestes bases tradicionals? Viladecans sempre ha comptat amb una activitat cultural molt viva, en gran part gràcies als seus habitants. Però és en l’escena musical on, fins a aquest moment, segueix creixent i evolucionant amb els anys, per a no deixar indiferent a ningú.
El panorama musical a Viladecans va desafiar la convencionalitat de tot allò al que havia precedit, obrint portes a noves formes de concebre la cultura i celebrar-la. La música de bandes, que va començar com un fenomen incipient, va esdevenir un tret identificatiu i rellevant des dels anys setanta fins l’actualitat. La comunió d’estils i personalitats va desembocar en l’enriquiment de la vida al poble, un poble que va apostar per la cultura menys normativa, la qual encara ara es pot veure representada en molt racons de la ciutat. Aquesta comunicació vol abordar la història d’aquestes mateixes bandes, el seu context i l’evolució de l’escena musical general a Viladecans. Tot i això, també té la intenció d’explorar
el perquè de la davallada actual d’aquesta manifestació cultural, cosa que ens remuntarà a conèixer el passat, per entendre i concebre el present i futur amb criteri.
Comunicació: Les Caramelles de Sant Climent de Llobregat. Àlex García-Miguel i Ricart (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
Les Caramelles són una tradició extensament arrelada al territori català, en diferents variants, de la qual se’n té constància des del segle XVI. La festa té lloc pels volts de Pasqua Florida i, majoritàriament, consta d’un seguit de cantades davant de cases o masies, en algunes ocasions amb balls intercalats, que serveixen per celebrar la resurrecció de Crist i l’adveniment de la Primavera. Un membre de la colla, per tal d’arribar a finestres i balcons, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per tal de recollir la gratificació que els ofereix el públic. Amb el resultat de la capta s’acostuma a fer un àpat col·lectiu o serveix per pagar les despeses de la festa.
Les Caramelles són una tradició emmarcada en el cicle festiu de la Pasqua Florida cristiana, una festivitat que coincideix amb el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, i on es celebrà la resurrecció de Crist, una al·legoria del ressorgiment de la natura i la vida després de l’hivern. Els cants alegres dels caramellaires són recompensats sovint, a banda de amb donatius econòmics, amb menjar greixós, com botifarres, aliments que indiquen també, la fi de la Quaresma. Sant Climent de Llobregat es tenen notícies de cantades de caramelles des de finals del segle XIX, a càrrec del cor anomenat “La Catalana”, vinculat al Bar Independent. L’any 1900 existia també un altre cor anomenat “La Cirereta” i conegut com a cor de “Cal Refilat” que continuaria cantant fins als anys 60, i també es té constància del cor conegut com el del “Casino”,contemporani a l’anterior. Cap als anys setanta, les caramelles van ser cantades per cors infantils i juvenils i l’any 1980 es crea el Cor de Caramelles actual, de veus masculines, composat per uns 40 cantaires.
Comunicació: Noves expressions de cultura i oci al segle XX: les orquestres de ball als municipis del Baix Llobregat sud. Maria Nadal Estrada (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
Les orquestres de ball, protagonistes dels envelats de les festes majors i també presents en nombroses altres celebracions al llarg de l’any, van ser agrupacions musicals de gran rellevància al nostre país durant la primera meitat del segle XX. L’arribada a Europa de la música popular americana i dels balls que l’acompanyen, facilitats pels primers sistemes d’enregistrament sonor, es va combinar amb la tradició musical local per donar lloc a un ric i variat repertori de cançons ballables, amb què aquestes orquestres animaven les festes populars.
Al Baix Llobregat, com en moltes altres comarques de Catalunya, van sorgir diverses orquestres locals que esdevingueren protagonistes habituals de les celebracions als seus municipis d’origen o a localitats veïnes. Una de les més destacades fou l’orquestra gavanenca Bruach –nascuda com a Mickey-Jazz, abans de la Guerra Civil–, sota la direcció del vocalista i saxofonista, Antonio Arnal. A partir dels anys quaranta, amb la incorporació de Pere Bruach com a director, l’orquestra consolidà una llarga trajectòria i assolí un notable reconeixement no només local sinó també extracomarcal. El seu repertori divers, amb boleros, pasodobles, tangos o vals, i la seva presència habitual a festes i envelats del Baix Llobregat, la convertiren en una formació emblemàtica, que va estar activa fins ben entrada la dècada dels seixanta.
Comunicació: Unes partitures de caramelles de l’any 1907, testimonis documentals de l’esplendor de les societats corals a Viladecans. Antonia Altamirano, Xavier Calderé, Manuel Luengo (Arxiu Municipal de Viladecans)
L’Arxiu Municipal de Viladecans conserva quatre partitures corresponents a les caramelles que es van cantar al poble els Diumenge de Pasqua dels anys 1906 i 1907. Aquests documents pertanyen a la Col·lecció Ciutadana–procedència Enric Solina Conesa. Les breus composicions musicals, en forma de valsos i cobles, duen el títol de “Noyes presumides”, “d’Herodes a Pilats”, “A la punta d’un punxó” i “A les nenes de Viladecans”. Les dues primeres semblen que van ser escrites per ser cantades per la Coral La Perla, mentre que les dues restants no duen el nom del cor encarregat d’interpretar-les. Els documents testimonien el paper que va tenir el cant coral a Viladecans, des del darrer terç del segle XIX, moment en què Anselm Clavé el va difondre com a mecanisme de socialització de les classes treballadores. A Viladecans, aquestes societats corals van reeixir amb la legalització de la Societat Recreativa La Fraternitat, l’any 1895, amb seu al Saló Teatre Bonet de la Carretera de Barcelona, més tard anomenat Ca l’Esparter i encara més tard bar de cal Molas. Poc temps més tard nasqué al cafè de cal Sastre –també situada Carretera– la Societat Coral La Perla, amb reglament aprovat l’any 1907 i legalitzada l’any 1910. Tot i l’efímera vida d’ambdues entitats, entre La Fraternitat i La Perla, sabem que va existir una gran rivalitat. Aquesta competència va transcendir, fins i tot durant la cantada de caramelles, i en especial durant la primera dècada del segle XX. La tradició oral ha transmès al llarg dels anys, la idea que el Saló Teatre Bonet era el cafè dels pobres i els d’esquerres –segurament de tendència republicano-federal–, mentre que el cafè de Cal Sastre era el cafè dels rics i de dretes, de ben segur, de tendència catalanista conservadora. Les lletres que podem llegir avui en entre aquestes partitures que l’Arxiu conserva mostren indicis aquests dos pensaments polítics contrastats. Alhora, són testimoni de les tensions socials i polítiques viscudes a inicis del segle passat, tant a Viladecans com al país sencer, entre l’integrisme catòlic, el republicanisme progressista i el catalanisme regionalista.
Comunicació: La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992). Isabel Herrero Belda i Josep Botia Gómez (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
Les santboianes i els santboians, sabem qui són la Ramona i el Baldiri, hem vist la parella de gegants encapçalant les cercaviles pels carrers i ballant a les places a moltes de les nostres celebracions col·lectives, dins i fora de la ciutat, però què en sabem realment d’ells? Des de fa trenta-cinc anys aquestes figures formen part del paisatge festiu santboià, descobrim els seus orígens: qui els imagina, els construeix, els fa la música i la coreografia del ball, com és la seva presentació. Tan important com la forma dels gegants, és l’ànima, la colla que dona vida i personalitat a aquestes figures. Sant Boi, tot i que havia tingut una parella de gegants anys enrere, no tenia tradició de colla gegantera. Però totes les tradicions comencen quan algú fa una bona proposta que arrela. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi de Llobregat, neix a voltant d’un nucli de l’escola Barrufet, formada per una quarantena de persones, entre mestres, mares, pares i criatures. La Ramona i el Baldiri i la colla que les porta i les fa ballar, han estat la llavor que ha fet créixer l’extensa família de la imatgeria festiva actual i les colles que en fan ús, i que conforma una part de la identitat inequívocament santboiana dins i fora de la ciutat. Reviure els primers passos dels gegants nous i de l’entitat que en té cura, ens ajuda a conèixer millor una part del patrimoni material i immaterial de la cultura popular i un bocí de la història més recent de Sant Boi.
TARDA
Bloc 2 — Patrimoni i memòries culturals locals
Ponència: Un recorregut per l’evolució cultural de Sant Boi de Llobregat. Maria-Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
Ens agrada entendre el concepte «cultura» com el recull d’idees, formulacions, tradicions i
pràctiques sorgides de la nostra condició humana, de l’evolució del pensament. En aquest
treball farem una aproximació a l’evolució de l’estructuració social, de la comunitat humana agrupada a l’actual ciutat de Sant Boi de Llobregat. A nivell local no són molts els testimoniatges conservats de manifestacions culturals anteriors a l’època contemporània i, gairebé sempre, vinculats al calendari festiu, religiós i on, de forma controlada, trobarem alguns espais d’esbargiment i lleure, una mica més «liberals». Coincidint amb els anys de la primera carlinada (1833-1840) s’evidencia el «take off» de la cultura burgesa que traurà la gent del carrer i la tancarà en locals (cafès, casinos, ateneus, …) i que, fins arribar al segle XX, tindran gairebé l’exclusiva del lleure.
Un motor destacat serà la música i, en especial, el moviment coral que s’anà consolidant al voltant de la figura de Josep Anselm Clavé (1824-1874). Amb l’arribada del segle XX apareix l’esport (que permetrà tornar a recuperar l’espai públic per a determinades expressions) i el cinema, i s’esdevindrà una diversificació de les associacions locals amb posicionaments ideològics complexos. Amb la derrota republicana de 1939, la cultura oficial «nacionalcatòlica» s’imposava i desapareixien moltes expressions, així com d’altres hagueren de sobreviure des de les catacumbes. A partir de 1950, i amb el canvi demogràfic i urbanístic experimentat per Sant Boi (com a tota l’àrea metropolitana de Barcelona) comportarà una adequació a una nova realitat social, encara en construcció. Els darrers anys del franquisme i la transició es viurà una eclosió social, a tots nivells, i on una de les premisses bàsiques fou la recuperació del carrer, sense excepcions.
Comunicació: L’origen i l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
Les celebracions festives locals són una expressió significativa de la vida cultural d’un poble. Aquestes revelen tant els trets idiosincràtics, únics i característics de les diferents poblacions, així com els trets compartits i homogenis d’un territori. El present treball té com a objectiu localitzar l’origen i analitzar l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels, posant èmfasi en els moments de transició entre les diverses formes de celebrar les festes. Com a objecte d’estudi s’ha escollit la festa major, les celebracions relacionades amb el mar i els aplecs populars — el de Bruguers i el de Sant Salvador (actualment desaparegut)—. Així doncs, l’estudi pretén posar en valor la llarga tradició d’aquestes festes i destacar-ne la importància cultural.
L’origen de totes aquestes festivitats el trobem en la religió. A partir de solemnitats cristianes destacades —les celebracions marianes de l’Assumpció i la Immaculada Concepció, la Pentecosta, la transfiguració del senyor, diferents sants, etc.— s’han anat formant celebracions que amb el temps han transcendit el culte religiós per convertir-se en esdeveniments cívico-lúdics. Aquestes dates són celebrades arreu, però amb el temps algunes característiques d’aquestes festes han esdevingut trets diferenciadors en l’àmbit local. La majoria de les festivitats estudiades han arribat als nostres dies —excepte el cas de l’aplec de Sant Salvador—, però ho han fet de diversa manera. Per exemple, la festa major gaudeix d’una bona salut, mentre que les festes del mar s’han convertit principalment en un reclam turístic de la platja o l’aplec de Bruguers ha perdut rellevància dins del municipi. Aquest estudi es val de diferents fonts històriques per complir l’objectiu marcat. Aquestes van des de la documentació eclesiàstica antiga, fins als programes de festa major, tot passant per les actes del ple municipal i el butlletí de la ciutat, entre d’altres.
Comunicació: Pintura de Llucià Navarro. Una mostra beguetana de devoció per la Moreneta. Javier Clemente Hernández (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
La pintura mural de Llucià Navarro ha mostrat sovint aspectes relacionats amb els oficis i devocions pròpies de Catalunya. L’obra que deixà a la capella de la marededéu de Montserrat, al temple parroquial de Sant Cristòfol de Begues, n’és un exemple reeixit. La comunicació presenta una lectura de la temàtica present a l’obra i estableix paral·lelismes i altres vincles amb la producció del pintor.
Bloc 4 — Teatre, cinema i modernitat cultural
Comunicació: Història del teatre a Gavà. Creixement, esplendor i davallada. Jordi Ribó Campanyà (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
A moltes poblacions de Catalunya el teatre va ser un aglutinant associatiu que va contribuir a elevar la cultura, la implicació ideològica i, àdhuc, les relacions personals. Gavà no en va restar aliena. A finals del segle XIX ja comencen a aparèixer manifestacions locals relacionades amb el teatre. Amb l’arribada del nou segle, i amb la disponibilitat de nous espais, hi ha un notable esclat de l’interès teatral, tant per representar obres amb aficionats locals com per portar companyies professionals.
Aquesta comunicació pretén fer un repàs del fet teatral a Gavà que ens ofereixi una pinzellada de la seva magnitud i influència en la població. Un breu recorregut per aquest espai creatiu que inclou el que en sabem i el que ha representat per a la localitat.
Comunicació: El teatre amateur. Sant Boi de Llobregat entre 1850 i 1980. Mª Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
El teatre ha estat (i és) una forma d’entreteniment amb un valor especial, assistir a veure una obra de teatre ens aporta una experiència única, sensorial, que ens enriqueix. Si aquest valor el traslladem a una època en que els entreteniments eren pocs, aquest valor augmenta. Però el teatre no només era per anar-lo a veure, també es pot practicar de forma amateur. I té la seva importància: el teatre amateur és una expressió viva del cor d’un poble. Quan un grup de veïns es reuneix per assajar, construir escenografies, memoritzar diàlegs o simplement compartir rialles entre bastidors, no només està preparant una obra, està teixint vincles, construint comunitat i donant vida a l’esperit col·lectiu. En cada representació, el públic no només veu actors sobre l’escenari, sinó persones que coneix, cares familiars que es transformen per unes hores en personatges, i que ens recorden que el talent, la passió i l’art també neixen a casa nostra. El teatre amateur ens acosta, ens emociona i ens fa créixer com a poble. En el present article volem mostrar com el teatre amateur va tenir el seu paper dins de la nostra canviant societat de entre el 1850 i 1980, passant per moments de dictadura, de llibertat republicana, de guerres i postguerres, i com el teatre continua el seu camí.
Ponència: Del Centre Patronat Obrer de 1912 a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lligadas Vendrell (Grup Tres Torres Viladecans)
El febrer de 1912 es funda el primer centre catòlic de Viladecans amb el nom oficial de Centre Patronat Obrer. Els seus objectius seran “facilitar á sus socios la mayor suma de ventajas posibles en el órden religioso, moral, social, económico é instructivo-recreativo” tal com queda reflectit en el primer article dels seus estatuts. Al mateix temps, els seus associats podran gaudir de la biblioteca, conferències, teatre, etc. El Centre Patronat Obrer durarà cinc anys. Discrepàncies insalvables amb les autoritats eclesiàstiques provocaran la seva dissolució a partir d’un decret signat pel bisbe Enric Reig. El relleu arribarà dos anys després amb la fundació del Centre Catòlic i Social. La nova entitat catòlica, a causa de diversos entrebancs, serà poc productiva els primers anys. El gran canvi vindrà l’any 1930 amb un grup de joves viladecanencs, aplegats a l’entorn de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Aquest grup de joves desenvoluparan les seves activitats amb els nous locals del Centre Catòlic com a lloc central de trobada. Ens trobem davant d’un període molt fructífer amb activitats esportives, culturals i sobretot moltes representacions teatrals.
Després del parèntesi de 1936-1939 amb la destrucció de l’església i els locals del Centre, es reprendran les activitats utilitzant locals municipals fins a la inauguració, el dia 5 de novembre de 1950, del nou “Centro Parroquial Catequístico” amb la representació de l’obra Batalla de Reines d’en Pitarra. Des d’aleshores, si obviem un petit parèntesi a finals dels seixanta, les activitats han estat ininterrompudes fins arribar a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Avui, el teatre de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, entitat que ja compta amb cinquanta anys de vida, continua mantenint aquesta disciplina artística com el pal de paller de tot el conjunt d’activitats que es desenvolupen en el Centre Cultural Sant Joan de Viladecans.
Pòsters
Pòster:Gar-i-got. Quaranta anys de festa, foc, cultura i tradició. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels i Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels)
Ara fa quaranta anys, a Castelldefels va aparèixer una nova figura festiva, que amb el temps s’ha convertit en tot un símbol per la ciutat: el Gar-i-Got. Amb la seva imponent presència, però sempre recordant el seu caràcter bonhomiós i festiu, el drac forma part de bona part dels esdeveniments culturals i festius. Des de la seva arribada, el Gar-i-Got ha estat un element imprescindible de les festes populars, omplint els carrers de llum, espurnes i emoció. És una figura estimada per grans i petits, però especialment pels infants, que veuen en ell una icona màgica que forma part del seu imaginari col·lectiu. Per celebrar aquesta efemèride, l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels ha organitzat una exposició itinerant per diversos punts de la ciutat per donar a conèixer la història del Gar-i-Got. Aquest pòster és un breu resum d’aquesta exposició per fer una aproximació inicial a la història de la bèstia.
Pòster: El Centre Cultural i Artístic de Viladecans, L’entitat cultural de la II República
a Viladecans. Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco (Ajuntament de Viladecans)
La proclamació de la II República va significar una alenada d’aire fresc en molts aspectes de la vida política, social i cultural de moltes poblacions catalanes que havien estat, generalment, sotmeses, des de temps immemorial, a les influències religioses. L’adveniment de la República permetrà que els ciutadans puguin desenvolupar les seves accions culturals o artístiques més enllà de l’àmbit resclosit dels cercles religiosos, fomentant l’associacionisme en les seves diverses vessants. Nosaltres, amb aquest pòster, volen parar atenció a un entitat local, el Centre Cultural i Artístic de Viladecans, de curta durada – només va estar activa durant els anys de la República en pau -, però, que de ben segur que va suposar un revulsiu a la vida cultural local, molt vinculada, en aquelles, dates a la parròquia de sant Joan. Presentarem com es va engegar, passaren revista a les seves accions i activitats, els personatges que va aglutinar i com es va dissoldre per l’acció del cop d’estat militar i feixista.
Amb la imatge icònica del cim del Montbaig i l’ermita de Sant Ramon com a emblema de la promoció d’enguany, i després de set anys, les Jornades d’Investigació Santboiana de La Rutlla s’han consolidat com un referent clau per a l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural i natural de Sant Boi de Llobregat.
VII Jornades d’Investigació Santboiana el 25 d’octubre de 2025
Enguany, la temàtica de les Jornades d’Investigació Santboiana continua sent lliure, i tothom hi pot participar amb una comunicació. No obstant això, la imatge del cim del Montbaig i l’ermita de Sant Ramon al cartell d’aquesta edició és també una invitació a presentar investigacions relacionades amb el nostre entorn natural.
Després de set anys, ens enorgulleix veure com el nostre Centre d’Estudis s’ha convertit en un veritable motor de recerca i divulgació sobre la nostra ciutat, que és la dotzena més poblada de Catalunya.
Aquest any, consolidem el canvi d’ubicació de les Jornades que creiem que ens ajuda a millorar les presentacions i el confort dels assistents. En concret, seran a la Sala d’Actes de Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer.
Programa de les VII Jornades del 25 d’Octubre
09:00 h. a 09:15 h. Inscripcions i recollida de documentació.
09:15 h. a 09:45 h. Presentació i inauguració
SESSIÓ MATÍ
Bloc 1: Territori
09:45 h. a 10:00 h. “La construcció d’un símbol. Els primers cinquanta anys de l’ermita de San Ramon (1887-1936)”.Carles Serret i Bernús. Historiador. La Rutlla Centre d’Estudis Santboians.
10:05 h. a 10:20 h. “Estudi sobre l’àrea de Sant Ramon de les Golbes (Montbaix)”.Antonio Villalba Ramos. Investigador històric i escriptor.
10:25 h. a 10:40 h. “La complexitat de la propietat al Sant Boi dels segles XVI-XVII. L’exemple de la família Gort”. M. Lledó Barrera i Casanova. Arqueòloga. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians. Júlia Miquel i López. Arqueòloga medievalista
10:45 h. a 11:00 h. “La batalla de Sant Boi de 1651″.Xavier Sánchez Torres. Estudiós local. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians
11:05 h. a 11:35 h.Pausa cafè
Bloc 2: L’esport i el seu entorn
11:35 h. a 12:50 h. “Les pioneres de l’esport femení a Sant Boi. El bàsquet”.Lluís Ortega i Medina. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
12:55 h. a 13:10 h. “Els camps de rugby de la Unió Esportiva Santboiana”.Ricard Ros Puig i Sisco Amat. Arxiu Històric de la UE Santboiana. Fundació UE Santboiana.
13:15 h. a 13:30 h. “Entre família, cultura i empresa: la història de la Nila Martín i Puber Sport“. M. Lledó Barrera i Casanova. Arqueòloga. Amor del Álamo Margalef. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
Bloc 3: Memòria democràtica
13:35 h. a 13:50 h. “Joan Mestres Rebull i Dolors Roda Baños. De Sachsenhausen a Sant Boi en una lluita ‘sorda i constant”. Josep Saavedra López, historiador i metge. Jordi Saborit Pascual, historiador. La Rutlla Centre d’Estudis Santboians
13:55 h. a 14:10. “L’art com a mirall: tradició i modernitat a la postguerra local“. Vanessa Martin Nicolàs. Historiadora de l’art. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
14:10 h. a 16:00 h.Temps per dinar
SESSIÓ DE TARDA
Bloc 4: Entorn natural
16:00 h. a 16:15 h. “Els fongs de la Riera de Can Carreres”.Andrés Valverde Valera, micòleg de la Societat Catalana de Micologia. Valentí González, Botànic. La Rutlla-Centre d’Estudis Santboians.
16:20 h. a 16:35 h. “Catàleg dels odonats de les Basses de Can Dimoni”.Andreu Burguera Vera. Naturalista. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
Bloc 5: Institucions socials
16:40 h. a 16:55 h. “60 anys de l’Agrupament Escolta i Guia Sant Ramon Nonat de Sant Boi de Llobregat.Resum històric dels primers 15 anys. 1965 – 1980 i els seus prolegòmens”.Josep Parés Castillo. La Rutlla. Centre d’Estudis Santboians.
17:00 h. a 17:15 h. “Ateneu Santboià. Amor, progrés i virtut”.Pablo Casasayas Pajuelo, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
17:20 h. a 17:35 h. “Una vida, un sueño, un hospital. La historia del Hospital de Sant Boi de Llobregat. Entrevista amb Maria Rosa Palau-Ollé”. Amparo Martin. Infermera de l’Hospital Comarcal.
17:40 Cloenda i presentació del cartell de les vuitenes jornades.
La Rutlla 