La història de Can Soler de la Torre és també la història d’un llinatge, d’un patrimoni i de les profundes transformacions socials i econòmiques que van viure Sant Boi i el seu entorn durant els segles XVII i XVIII.
El proper 22 d’octubre, a les 18.30 h, la historiadora Anna Sancho i Bové oferirà la conferència La pubilla de Can Soler de la Torre: herència i llinatge a Sant Boi durant el segle XVIII, a la Sala d’actes del Museu de Sant Boi de Llobregat.
La conferència prendrà com a fil conductor la figura de Maria Eulàlia Soler de la Torre i Mallol (1677-1743), una dona que, en unes circumstàncies especialment complexes, va acabar assumint el paper de cap de família i va tenir un protagonisme decisiu en la reconstrucció i consolidació del patrimoni dels Soler de la Torre.
Maria Eulàlia Soler de la Torre, una pubilla al capdavant del llinatge
Una successió d’esdeveniments i de morts prematures va provocar l’absència d’un hereu masculí a la branca principal de la família Soler de la Torre. Aquesta situació va fer que Maria Eulàlia Soler de la Torre i Mallol heretés una part principal del patrimoni familiar.
El seu context no era gens fàcil. Vídua, mare de dotze fills i amb quatre néts al seu càrrec, va haver d’afrontar la responsabilitat de mantenir i reconstruir una heretat que havia quedat greument afectada arran de la Revolta dels Barretines.
Malgrat les estructures patriarcals i la mirada crítica d’una societat profundament masclista, Maria Eulàlia va assumir un paper central en la continuïtat familiar. Quan va morir, als seixanta-sis anys, va deixar al seu hereu un patrimoni més ric i pròsper que el que havia rebut.
La seva trajectòria permet aproximar-nos, per tant, al paper que algunes dones van exercir en la gestió del patrimoni familiar i en la transmissió dels llinatges en la societat catalana de l’època.
De la Torre Burguesa a Can Soler de la Torre
La història de la masia es remunta molt més enrere. La documentació situa l’existència del mas almenys des del segle XIV, quan era conegut com a Torre Burguesa. L’any 1444, el senyor de Sant Climent la va establir en emfiteusi a Joan Soler.
Amb el pas del temps, la família Soler va anar consolidant la seva presència i el seu patrimoni. A mitjan segle XVII, la finca era considerada una de les més extenses i productives del terme i funcionava com una explotació agrícola i ramadera en què treballaven pagesos, mossos, pastors, rabadans, porquers, bovers, carreters, traginers i minyones.
La prosperitat de la família, però, es va veure interrompuda dramàticament per la Revolta dels Barretines.
La Revolta dels Barretines i la destrucció de l’heretat
L’any 1689, Antoni Soler de la Torre, que havia participat anteriorment en el Corpus de Sang de la Guerra dels Segadors, va esdevenir un dels dirigents de l’alçament contra les tropes del virrei de Carles II, el duc de Villahermosa.
La revolta tenia entre les seves causes el malestar de la pagesia davant l’allotjament i l’estada de les tropes a les masies catalanes, en un context agreujat per les dificultats econòmiques i les males collites.
Després de la derrota, Antoni Soler de la Torre va ser traït, assassinat i el seu cap va ser exposat públicament a Barcelona com a escarment. La masia va ser destruïda i les terres van ser sembrades de sal per impedir-ne la productivitat.
La família es va veure obligada a començar de nou.
1622, 1696 i 1700: tres dates, una història
Les dates que encara avui es poden veure a la façana de la masia —1622, 1696 i 1700— serveixen com a fil conductor per entendre diferents moments de la seva història.
La documentació indica que el 1622 no correspondria a la construcció inicial de la masia, sinó a una ampliació d’un mas que ja existia. Després de la destrucció provocada per la Revolta dels Barretines, la reconstrucció es va iniciar a finals del segle XVII.
L’any 1696 es va començar a reedificar la masia, que adquiriria progressivament l’aparença actual. La mort prematura de l’hereu va fer que la seva única filla, Maria Eulàlia, assumís la responsabilitat de continuar el procés de reconstrucció. La data de 1700 podria correspondre a la finalització d’aquestes obres.
La transformació de la masia reflecteix així la capacitat de la família per recuperar-se d’un dels episodis més traumàtics de la seva història.
De pagesos benestants a hisendats
Després d’aquesta etapa, la trajectòria dels Soler de la Torre va experimentar una nova transformació. Maria Eulàlia probablement es va veure obligada a contractar un masover, iniciant una etapa en què la gestió directa de la finca va anar passant progressivament a mans d’altres persones.
A partir de la generació següent, els propietaris deixarien de dedicar-se directament a la pagesia i es convertirien en hisendats residents a Barcelona.
Durant el segle XVIII, l’heretat va continuar prosperant i ampliant-se, en bona part gràcies a les aliances matrimonials amb pubilles de la comarca. La masia va arribar a acollir nombrosos treballadors i treballadores, mentre els propietaris s’allunyaven progressivament de la vida quotidiana de la finca i centraven el seu interès en les rendes que generava.
Aquest procés explica també una transformació social més àmplia: el pas d’una família de pagesia benestant vinculada directament a la terra a una família propietària cada vegada més integrada en les formes de vida de les elits urbanes.
Una masia que conserva la memòria
La història de Can Soler de la Torre no acaba amb el segle XVIII. Amb el temps, el patrimoni familiar va continuar creixent fins que les dificultats econòmiques derivades del nivell de vida associat a l’ennobliment van conduir a la venda de la finca a Joan Güell i Ferrer.
Posteriorment, la família Güell va convertir part dels terrenys de l’antiga heretat en l’espai on es desenvoluparia la Colònia Güell. La masia va ser rehabilitada i va continuar vinculada a la nova realitat industrial del territori, tot conservant bona part de la seva estructura i el seu nom històric.
Avui, Can Soler de la Torre constitueix un testimoni excepcional de les transformacions del paisatge, de la propietat de la terra i de les estructures socials del Baix Llobregat.
A través de la figura de Maria Eulàlia Soler de la Torre, la conferència d’Anna Sancho i Bové ens convida a mirar aquest patrimoni des d’una perspectiva que va més enllà de l’edifici: la història d’una dona, d’un llinatge i d’una herència que van aconseguir sobreviure als conflictes, les pèrdues i les transformacions d’una època convulsa.
Conferència
La pubilla de Can Soler de la Torre: herència i llinatge a Sant Boi durant el segle XVIII
A càrrec d’Anna Sancho i Bové
22 d’octubre · 18.30 h
Sala d’actes del Museu de Sant Boi de Llobregat
Una nova proposta de La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, per conèixer, recuperar i posar en valor la història i el patrimoni del nostre territori.
