XVIII Trobada de Centres d’Estudis d’Eramprunyà a Sant Boi: “La Vida Cultural a l’Eramprunyà”

Publicat el per larutlla2019

Per tercera vegada en la seva història, Sant Boi de Llobregat, acull una nova Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà.

Les Trobades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà són una cita annual que reuneix investigadors, entitats i persones interessades en la recerca històrica, patrimonial i cultural del territori d’Eramprunyà —un àmbit que comprèn municipis com Gavà, Castelldefels, Begues, Viladecans, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat que van formar part de l’antiga baronia d’Eramprunyà durant l’Edat Mitjana.

Des de la seva primera edició cel·lebrada a Gavà, l’any 2008, aquestes jornades s’han convertit en un espai de referència per compartir estudis, projectes i descobertes sobre el passat i el present del nostre entorn.

Aquestes trobades van ser impulsades per en Josep Campmany i Rafel Illa amb l’objectiu de l’intercanvi de coneixement i la divulgació del patrimoni, contribuint a teixir una xarxa viva de recerca arrelada al territori d’Eramprunyà.

Aquest any, la temàtica central serà “La vida cultural” al llarg de la història d’aquestes poblacions. Explorarem com les manifestacions culturals han influït en la identitat i el desenvolupament del nostre territori.

Dissabte, 15 de novembre de 2025
 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, al Parc de la Muntanyeta

Accés lliure i obert a tothom!

PROGRAMA

MATÍ

9:15 – 9:30 | Rebuda i recollida de documentació 

9:30 – 10:00 | Presentació i inauguració de les jornades. Homenatge a Rafael Illa i Josep Campmany

Bloc 1 — Cafès, ateneus i espais de sociabilitat ⏰ 10:00 – 11:40

  • 10:00-10:20 Ponència: Els cafès gavanencs 1859-1929. Vertebració política, sociabilitat popular i cinema mut. Benet Solina Garcia (Arxiu Municipal de Gavà)
  • 10:25-10:45 Ponència: L’Ateneu Republicà de Begues. Oriol Valls Pérez i Elicinia Fierro Milà (Centre d’Estudis Beguetans)
  • 10:50-11:10 Ponència: Perill! Immoralitat a la platja de Castelldefels. Normes i transgressions dels costums de bany al segle XX. Pere Pallarès González (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
  • 11:15-11:35 Ponència: Aspectes culturals de la societat tradicional. Sant Climent de Llobregat fins a l’any 1960. Jaume Vendrell Bonet (+ de 1000. Històries de Sant Climent)

_________________________________________________________________________

☕ 11:40 – 12:10 Pausa-cafè

Bloc 2 — Música, bandes i festivitats populars ⏰ 12:10 – 13:50

  • 12:10-12:25 Comunicació: Cultura de bandes. Història i anàlisi del panorama musical a Viladecans. Júlia Calvo Vélez (Grup Tres Torres)
  • 12:30-12:45 Comunicació: Les Caramelles de Sant Climent de Llobregat. Àlex García-Miguel i Ricart (+ de 1000. Històries de Sant Climent)
  • 12:50-13:05 Comunicació: Noves expressions de cultura i oci al segle XX: les orquestres de ball als municipis del Baix Llobregat sud. Maria Nadal Estrada (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
  • 13:10-13:25 Comunicació: Unes partitures de caramelles de l’any 1907, testimonis documentals de l’esplendor de les societats corals a Viladecans. Antonia Altamirano, Xavier Calderé, Manuel Luengo (Arxiu Municipal de Viladecans)
  • 13:30-13:45 Comunicació: La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992). Isabel Herrero Belda i Josep Botia Gómez (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)

___________________________________________________________________

14:00 – 16:00 Dinar

_______________________________________________________________________

TARDA

Bloc 3 — Patrimoni i memòries culturals locals ⏰ 16:00 – 17:05

  • 16:00-16:20 Ponència: Un recorregut per l’evolució cultural de Sant Boi de Llobregat. Maria-Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
  • 16:25-16:40 Comunicació: L’origen i l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)
  • 16:45-17:00 Comunicació: Pintura de Llucià Navarro. Una mostra beguetana de devoció per la Moreneta. Javier Clemente Hernández (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)

_________________________________________________________________________

☕ 17:05 – 17:20 Pausa-cafè

Bloc 4 — Teatre, cinema i modernitat cultural ⏰ 17:20 – 18:30

  • 17:20-17:40 Ponència: Història del teatre a Gavà. Creixement, esplendor i davallada. Jordi Ribó Campanyà (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)
  • 17:45-18:00 Comunicació: El teatre amateur. Sant Boi de Llobregat entre 1850 i 1980. Mª Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)
  • 18:05-18:25 Ponència: Del Centre Patronat Obrer de 1912 a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lligadas Vendrell (Grup Tres Torres Viladecans)

18:30 – Cloenda + presentació de la trobada 2026

_________________________________________________________________________

PÒSTERS

  • Pòster: Gar-i-got. Quaranta anys de festa, foc, cultura i tradició. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels i Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels)
  • Pòster: El Centre Cultural i Artístic de Viladecans, L’entitat cultural de la II República

a Viladecans. Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco (Ajuntament de Viladecans)

RESUMS

MATÍ

Bloc 1 — Cafès, ateneus i espais de sociabilitat

Ponència: Els cafès gavanencs 1859-1929. Vertebració política, sociabilitat popular i cinema mut. Benet Solina Garcia (Arxiu Municipal de Gavà)

La sociabilitat i les diversions dels gavanencs de començament del segle XX giraven principalment al voltant de dos cafès: el de la Plaça (1859 i 1897) i el del Centre (1890). Però, com eren i quin paper jugaven realment aquests cafès-societat? A primer cop d’ull podríem pensar que es tractaven de mers llocs d’esbarjo o entitats promotores d’activitats socials i culturals. Una mirada més atenta ens revelarà que, malgrat l’aparença de simples establiments de lleure, els cafès gavanencs s’inserien plenament en les dinàmiques polítiques locals i, al facilitar la sociabilitat, formaven part d’una estratègia de captació de vot, amb clienteles lúdico-culturals i xarxes assistencials que s’hi hostatjaven. La fidelització d’una parròquia determinada, com veurem, anirà canviant en funció de la transformació d’aquestes mateixes dinàmiques. Un factor característic d’aquests cafès serà una rivalitat mútua que afectarà tots els camps d’actuació: condicionament de les sales, funcions de teatre i música, envelats, escoles societàries i, més endavant, al cinema.

A Gavà, com en d’altres poblacions del seu entorn, les primeres projeccions i sales estables de cinema les trobem a l’entorn dels cafès, els lloc de trobada per excel·lència. Ens hem proposat, en primer lloc, posar en context aquest fet amb una aproximació a la seva implantació a les darreries del segle XIX i, així mateix, donar a conèixer com s’hi va introduir el cinema (1909) i quins van ser els seus protagonistes fins a les acaballes del cinema mut (1929). La dècada dels anys vint es va caracteritzar per un desvetllament socioeconòmic i cultural que veurà com el cinema s’anirà convertint, poc a poc, en el mitja d’oci preferit de les classes populars i com apareixen noves sales més adequades que no pas els vells cafès.

Ponència: L’Ateneu Republicà de Begues. Oriol Valls Pérez i Elicinia Fierro Milà (Centre d’Estudis Beguetans)

El 3 de maig de 1931 s’aprovà la constitució de l’Ateneu Democràtic Republicà de Begues, societat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, una nova formació política que havia estat creada el mes de març anterior. És destacable que l’Ateneu beguetà es constituís abans de les eleccions municipals d’abril de 1931, les que van provocar la fugida del rei Alfons XIII i la proclamació de la República. Això significa que al poble de Begues ja hi havia un grup important de republicans convençuts.

I va ser aquest mateix grup de persones compromeses les que van finançar i construir elles mateixes l’edifici de l’Ateneu. Joan Esteve Pascual, conegut com “el Rei”, en fou designat president. Ell mateix va ser el candidat per Esquerra Republicana a les eleccions municipals del 12 d’abril. A Begues les votacions es van haver de repetir fins a tres vegades per presumpta tupinada i finalment s’acabà acordant un govern de consens amb en Sadurní Vendrell de la Lliga Regionalista com a alcalde. A les següents eleccions municipals, al gener de 1934, sortí vencedora la candidatura republicana (amb només set vots d’avantatge sobre la Lliga). Aquest cop el candidat republicà no fou el president de l’Ateneu, en Joan Esteve, sinó en Josep Sadurní Guasch, anomenat “el Marroig”. Per tant, l’existència de l’Ateneu Republicà a Begues ens deixa clar la important presència del republicanisme al poble, però no es pot deixar de banda que les forces conservadores, encapçalades per la Lliga, hi van mantenir un forta presència durant els anys 30. El desenllaç de la Guerra Civil provocà el tancament de l’Ateneu. L’edifici fou usat per altres propòsits i finalment tancat i abandonat. A l’Arxiu Municipal de Begues es conserva l’expedient de construcció l’Ateneu (1931), així com l’expedient de declaració de ruïna (1977-1984) i l’expedient de cessió d’ús de l’antic Ateneu (1995). Aquestes documentacions, entre altres, ens poden ajudar a fer reviure la breu història del nostre Ateneu Republicà.

Ponència: Perill! Immoralitat a la platja de Castelldefels. Normes i transgressions dels costums de bany al segle XX. Pere Pallarès González (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)

L’arribada del turisme de masses a la platja a principis de segle XX va transformar el poble de Castelldefels en pràcticament tots els sentits. Un dels vessants menys explorats és el canvi que va suposar per les actituds i creences envers els costums de bany i els codis de vestimenta associats. A mesura que augmentava la popularitat dels banys de sol i de mar, es va anar produint una progressiva liberalització dels cossos que fins aquell moment romanien encorsetats i ocults darrere d’una indumentària rigorosament codificada. Això queda reflectit en diverses representacions artístiques de la platja de Castelldefels dels anys 20 i 30, així com amb la implantació de noves tendències i ideologies com el nudisme o el naturisme.

Aquesta revolució cultural transgressora va topar de ple amb la reacció dels sectors més conservadors de la societat del moment i de les diverses autoritats públiques, incloent el propi Ajuntament de Castelldefels, que no van dubtar en aprovar bans i normatives de bany amb la intenció de posar fre a la seva expansió. La platja, en principi un lloc d’esbarjo sense més pretensions, es va convertir en un veritable camp de batalla de la lluita per la moral pública. El punt àlgid d’aquesta repressió arribarà durant el franquisme, on van existir veritables «guàrdies de la moralitat» que patrullaven la platja i vetllaven per l’estricte compliment de les disposicions de la doctrina catòlica imperant.

Aquest article pretén doncs, fer un recorregut d’aquest estira-i-arronsa moral des de la dictadura de Primo de Rivera fins la Transició seguint la correspondència i les disposicions oficials de l’ajuntament de Castelldefels, la premsa i les diferents publicacions del moment, passant pels testimonis d’alguns dels seus protagonistes.

Ponència: Aspectes culturals de la societat tradicional. Sant Climent de Llobregat fins a l’any 1960. Jaume Vendrell Bonet (+ de 1000. Històries de Sant Climent)

Les característiques fonamentals de la societat tradicional es reflectien de manera evident en la vida quotidiana del Sant Climent d’abans del 1960 : la forma de viure dels seus habitants, les tradicions i costums que tenien, la influència de la religió i la manera com s’organitzaven les festes i celebracions populars… La desaparició d’aquest model d’organització social ha comportat una disminució del sentit de pertinença i ha afavorit el desarrelament social.

Bloc 2 — Música, bandes i festivitats populars

Comunicació: Cultura de bandes. Història i anàlisi del panorama musical a Viladecans. Júlia Calvo Vélez (Grup Tres Torres)

La cultura i la tradició popular conformen una part vital de cada poble, ja que és allò que li dona identitat i desvetlla en els ciutadans un sentiment de pertinença i orgull. No obstant això, quan parlem de les arrels culturals d’un municipi sovint recorrem als recursos més costumaris: gegants, castellers, sardanes… Llavors, on queda tot el patrimoni que es va generant fora d’aquestes bases tradicionals? Viladecans sempre ha comptat amb una activitat cultural molt viva, en gran part gràcies als seus habitants. Però és en l’escena musical on, fins a aquest moment, segueix creixent i evolucionant amb els anys, per a no deixar indiferent a ningú.

El panorama musical a Viladecans va desafiar la convencionalitat de tot allò al que havia precedit, obrint portes a noves formes de concebre la cultura i celebrar-la. La música de bandes, que va començar com un fenomen incipient, va esdevenir un tret identificatiu i rellevant des dels anys setanta fins l’actualitat. La comunió d’estils i personalitats va desembocar en l’enriquiment de la vida al poble, un poble que va apostar per la cultura menys normativa, la qual encara ara es pot veure representada en molt racons de la ciutat. Aquesta comunicació vol abordar la història d’aquestes mateixes bandes, el seu context i l’evolució de l’escena musical general a Viladecans. Tot i això, també té la intenció d’explorar

el perquè de la davallada actual d’aquesta manifestació cultural, cosa que ens remuntarà a conèixer el passat, per entendre i concebre el present i futur amb criteri.

Comunicació: Les Caramelles de Sant Climent de Llobregat. Àlex García-Miguel i Ricart (+ de 1000. Històries de Sant Climent)

Les Caramelles són una tradició extensament arrelada al territori català, en diferents variants, de la qual se’n té constància des del segle XVI. La festa té lloc pels volts de Pasqua Florida i, majoritàriament, consta d’un seguit de cantades davant de cases o masies, en algunes ocasions amb balls intercalats, que serveixen per celebrar la resurrecció de Crist i l’adveniment de la Primavera. Un membre de la colla, per tal d’arribar a finestres i balcons, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per tal de recollir la gratificació que els ofereix el públic. Amb el resultat de la capta s’acostuma a fer un àpat col·lectiu o serveix per pagar les despeses de la festa. 

Les Caramelles són una tradició emmarcada en el cicle festiu de la Pasqua Florida cristiana, una festivitat que coincideix amb el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, i on es celebrà la resurrecció de Crist, una al·legoria del ressorgiment de la natura i la vida després de l’hivern. Els cants alegres dels caramellaires són recompensats sovint, a banda de amb donatius econòmics, amb menjar greixós, com botifarres, aliments que indiquen també, la fi de la Quaresma. Sant Climent de Llobregat es tenen notícies de cantades de caramelles des de finals del segle XIX, a càrrec del cor anomenat “La Catalana”, vinculat al Bar Independent. L’any 1900 existia també un altre cor anomenat “La Cirereta” i conegut com a cor de “Cal Refilat” que continuaria cantant fins als anys 60, i també es té constància del cor conegut com el del “Casino”,contemporani a l’anterior. Cap als anys setanta, les caramelles van ser cantades per cors infantils i juvenils i l’any 1980 es crea el Cor de Caramelles actual, de veus masculines, composat per uns 40 cantaires.

Comunicació: Noves expressions de cultura i oci al segle XX: les orquestres de ball als municipis del Baix Llobregat sud. Maria Nadal Estrada (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)

Les orquestres de ball, protagonistes dels envelats de les festes majors i també presents en nombroses altres celebracions al llarg de l’any, van ser agrupacions musicals de gran rellevància al nostre país durant la primera meitat del segle XX. L’arribada a Europa de la música popular americana i dels balls que l’acompanyen, facilitats pels primers sistemes d’enregistrament sonor, es va combinar amb la tradició musical local per donar lloc a un ric i variat repertori de cançons ballables, amb què aquestes orquestres animaven les festes populars. 

Al Baix Llobregat, com en moltes altres comarques de Catalunya, van sorgir diverses orquestres locals que esdevingueren protagonistes habituals de les celebracions als seus municipis d’origen o a localitats veïnes. Una de les més destacades fou l’orquestra gavanenca Bruach –nascuda com a Mickey-Jazz, abans de la Guerra Civil–, sota la direcció del vocalista i saxofonista, Antonio Arnal. A partir dels anys quaranta, amb la incorporació de Pere Bruach com a director, l’orquestra consolidà una llarga trajectòria i assolí un notable reconeixement no només local sinó també extracomarcal. El seu repertori divers, amb boleros, pasodobles, tangos o vals, i la seva presència habitual a festes i envelats del Baix Llobregat, la convertiren en una formació emblemàtica, que va estar activa fins ben entrada la dècada dels seixanta.

Comunicació: Unes partitures de caramelles de l’any 1907, testimonis documentals de l’esplendor de les societats corals a Viladecans. Antonia Altamirano, Xavier Calderé, Manuel Luengo (Arxiu Municipal de Viladecans)

L’Arxiu Municipal de Viladecans conserva quatre partitures corresponents a les caramelles que es van cantar al poble els Diumenge de Pasqua dels anys 1906 i 1907. Aquests documents pertanyen a la Col·lecció Ciutadana–procedència Enric Solina Conesa. Les breus composicions musicals, en forma de valsos i cobles, duen el títol de “Noyes presumides”, “d’Herodes a Pilats”, “A la punta d’un punxó” i “A les nenes de Viladecans”. Les dues primeres semblen que van ser escrites per ser cantades per la Coral La Perla, mentre que les dues restants no duen el nom del cor encarregat d’interpretar-les. Els documents testimonien el paper que va tenir el cant coral a Viladecans, des del darrer terç del segle XIX, moment en què Anselm Clavé el va difondre com a mecanisme de socialització de les classes treballadores. A Viladecans, aquestes societats corals van reeixir amb la legalització de la Societat Recreativa La Fraternitat, l’any 1895, amb seu al Saló Teatre Bonet de la Carretera de Barcelona, més tard anomenat Ca l’Esparter i encara més tard bar de cal Molas. Poc temps més tard nasqué al cafè de cal Sastre –també situada Carretera– la Societat Coral La Perla, amb reglament aprovat l’any 1907 i legalitzada l’any 1910. Tot i l’efímera vida d’ambdues entitats, entre La Fraternitat i La Perla, sabem que va existir una gran rivalitat. Aquesta competència va transcendir, fins i tot durant la cantada de caramelles, i en especial durant la primera dècada del segle XX. La tradició oral ha transmès al llarg dels anys, la idea que el Saló Teatre Bonet era el cafè dels pobres i els d’esquerres –segurament de tendència republicano-federal–, mentre que el cafè de Cal Sastre era el cafè dels rics i de dretes, de ben segur, de tendència catalanista conservadora. Les lletres que podem llegir avui en entre aquestes partitures que l’Arxiu conserva mostren indicis aquests dos pensaments polítics contrastats. Alhora, són testimoni de les tensions socials i polítiques viscudes a inicis del segle passat, tant a Viladecans com al país sencer, entre l’integrisme catòlic, el republicanisme progressista i el catalanisme regionalista.

Comunicació: La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992). Isabel Herrero Belda i Josep Botia Gómez (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)

Les santboianes i els santboians, sabem qui són la Ramona i el Baldiri, hem vist la parella de gegants encapçalant les cercaviles pels carrers i ballant a les places a moltes de les nostres celebracions col·lectives, dins i fora de la ciutat, però què en sabem realment d’ells? Des de fa trenta-cinc anys aquestes figures formen part del paisatge festiu santboià, descobrim els seus orígens: qui els imagina, els construeix, els fa la música i la coreografia del ball, com és la seva presentació. Tan important com la forma dels gegants, és l’ànima, la colla que dona vida i personalitat a aquestes figures. Sant Boi, tot i que havia tingut una parella de gegants anys enrere, no tenia tradició de colla gegantera. Però totes les tradicions comencen quan algú fa una bona proposta que arrela. La Colla de Geganters i Grallers de Sant Boi de Llobregat, neix a voltant d’un nucli de l’escola Barrufet, formada per una quarantena de persones, entre mestres, mares, pares i criatures. La Ramona i el Baldiri i la colla que les porta i les fa ballar, han estat la llavor que ha fet créixer l’extensa família de la imatgeria festiva actual i les colles que en fan ús, i que conforma una part de la identitat inequívocament santboiana dins i fora de la ciutat. Reviure els primers passos dels gegants nous i de l’entitat que en té cura, ens ajuda a conèixer millor una part del patrimoni material i immaterial de la cultura popular i un bocí de la història més recent de Sant Boi.

TARDA

Bloc 2 — Patrimoni i memòries culturals locals

Ponència: Un recorregut per l’evolució cultural de Sant Boi de Llobregat. Maria-Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)

Ens agrada entendre el concepte «cultura» com el recull d’idees, formulacions, tradicions i

pràctiques sorgides de la nostra condició humana, de l’evolució del pensament. En aquest

treball farem una aproximació a l’evolució de l’estructuració social, de la comunitat humana agrupada a l’actual ciutat de Sant Boi de Llobregat. A nivell local no són molts els testimoniatges conservats de manifestacions culturals anteriors a l’època contemporània i, gairebé sempre, vinculats al calendari festiu, religiós i on, de forma controlada, trobarem alguns espais d’esbargiment i lleure, una mica més «liberals». Coincidint amb els anys de la primera carlinada (1833-1840) s’evidencia el «take off» de la cultura burgesa que traurà la gent del carrer i la tancarà en locals (cafès, casinos, ateneus, …) i que, fins arribar al segle XX, tindran gairebé l’exclusiva del lleure.

Un motor destacat serà la música i, en especial, el moviment coral que s’anà consolidant al voltant de la figura de Josep Anselm Clavé (1824-1874). Amb l’arribada del segle XX apareix l’esport (que permetrà tornar a recuperar l’espai públic per a determinades expressions) i el cinema, i s’esdevindrà una diversificació de les associacions locals amb posicionaments ideològics complexos. Amb la derrota republicana de 1939, la cultura oficial «nacionalcatòlica» s’imposava i desapareixien moltes expressions, així com d’altres hagueren de sobreviure des de les catacumbes. A partir de 1950, i amb el canvi demogràfic i urbanístic experimentat per Sant Boi (com a tota l’àrea metropolitana de Barcelona) comportarà una adequació a una nova realitat social, encara en construcció. Els darrers anys del franquisme i la transició es viurà una eclosió social, a tots nivells, i on una de les premisses bàsiques fou la recuperació del carrer, sense excepcions.

Comunicació: L’origen i l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)

Les celebracions festives locals són una expressió significativa de la vida cultural d’un poble. Aquestes revelen tant els trets idiosincràtics, únics i característics de les diferents poblacions, així com els trets compartits i homogenis d’un territori. El present treball té com a objectiu localitzar l’origen i analitzar l’evolució de les celebracions i festivitats tradicionals de Castelldefels, posant èmfasi en els moments de transició entre les diverses formes de celebrar les festes. Com a objecte d’estudi s’ha escollit la festa major, les celebracions relacionades amb el mar i els aplecs populars — el de Bruguers i el de Sant Salvador (actualment desaparegut)—. Així doncs, l’estudi pretén posar en valor la llarga tradició d’aquestes festes i destacar-ne la importància cultural.

L’origen de totes aquestes festivitats el trobem en la religió. A partir de solemnitats cristianes destacades —les celebracions marianes de l’Assumpció i la Immaculada Concepció, la Pentecosta, la transfiguració del senyor, diferents sants, etc.— s’han anat formant celebracions que amb el temps han transcendit el culte religiós per convertir-se en esdeveniments cívico-lúdics. Aquestes dates són celebrades arreu, però amb el temps algunes característiques d’aquestes festes han esdevingut trets diferenciadors en l’àmbit local. La majoria de les festivitats estudiades han arribat als nostres dies —excepte el cas de l’aplec de Sant Salvador—, però ho han fet de diversa manera. Per exemple, la festa major gaudeix d’una bona salut, mentre que les festes del mar s’han convertit principalment en un reclam turístic de la platja o l’aplec de Bruguers ha perdut rellevància dins del municipi. Aquest estudi es val de diferents fonts històriques per complir l’objectiu marcat. Aquestes van des de la documentació eclesiàstica antiga, fins als programes de festa major, tot passant per les actes del ple municipal i el butlletí de la ciutat, entre d’altres.

Comunicació: Pintura de Llucià Navarro. Una mostra beguetana de devoció per la Moreneta. Javier Clemente Hernández (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels)

La pintura mural de Llucià Navarro ha mostrat sovint aspectes relacionats amb els oficis i devocions pròpies de Catalunya. L’obra que deixà a la capella de la marededéu de Montserrat, al temple parroquial de Sant Cristòfol de Begues, n’és un exemple reeixit. La comunicació presenta una lectura de la temàtica present a l’obra i estableix paral·lelismes i altres vincles amb la producció del pintor.

Bloc 4 — Teatre, cinema i modernitat cultural

Comunicació: Història del teatre a Gavà. Creixement, esplendor i davallada. Jordi Ribó Campanyà (amb col·laboració de l’Arxiu Municipal de Gavà)

A moltes poblacions de Catalunya el teatre va ser un aglutinant associatiu que va contribuir a elevar la cultura, la implicació ideològica i, àdhuc, les relacions personals. Gavà no en va restar aliena. A finals del segle XIX ja comencen a aparèixer manifestacions locals relacionades amb el teatre. Amb l’arribada del nou segle, i amb la disponibilitat de nous espais, hi ha un notable esclat de l’interès teatral, tant per representar obres amb aficionats locals com per portar companyies professionals.

Aquesta comunicació pretén fer un repàs del fet teatral a Gavà que ens ofereixi una pinzellada de la seva magnitud i influència en la població. Un breu recorregut per aquest espai creatiu que inclou el que en sabem i el que ha representat per a la localitat.

Comunicació: El teatre amateur. Sant Boi de Llobregat entre 1850 i 1980. Mª Lledó Barreda i Casanova, Carles Serret i Bernús (La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians)

El teatre ha estat (i és) una forma d’entreteniment amb un valor especial, assistir a veure una obra de teatre ens aporta una experiència única, sensorial, que ens enriqueix. Si aquest valor el traslladem a una època en que els entreteniments eren pocs, aquest valor augmenta. Però el teatre no només era per anar-lo a veure, també es pot practicar de forma amateur. I té la seva importància: el teatre amateur és una expressió viva del cor d’un poble. Quan un grup de veïns es reuneix per assajar, construir escenografies, memoritzar diàlegs o simplement compartir rialles entre bastidors, no només està preparant una obra, està teixint vincles, construint comunitat i donant vida a l’esperit col·lectiu. En cada representació, el públic no només veu actors sobre l’escenari, sinó persones que coneix, cares familiars que es transformen per unes hores en personatges, i que ens recorden que el talent, la passió i l’art també neixen a casa nostra. El teatre amateur ens acosta, ens emociona i ens fa créixer com a poble. En el present article volem mostrar com el teatre amateur va tenir el seu paper dins de la nostra canviant societat de entre el 1850 i 1980, passant per moments de dictadura, de llibertat republicana, de guerres i postguerres, i com el teatre continua el seu camí.

Ponència: Del Centre Patronat Obrer de 1912 a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lligadas Vendrell (Grup Tres Torres Viladecans)

El febrer de 1912 es funda el primer centre catòlic de Viladecans amb el nom oficial de Centre Patronat Obrer. Els seus objectius seran “facilitar á sus socios la mayor suma de ventajas posibles en el órden religioso, moral, social, económico é instructivo-recreativo” tal com queda reflectit en el primer article dels seus estatuts. Al mateix temps, els seus associats podran gaudir de la biblioteca, conferències, teatre, etc. El Centre Patronat Obrer durarà cinc anys. Discrepàncies insalvables amb les autoritats eclesiàstiques provocaran la seva dissolució a partir d’un decret signat pel bisbe Enric Reig. El relleu arribarà dos anys després amb la fundació del Centre Catòlic i Social. La nova entitat catòlica, a causa de diversos entrebancs, serà poc productiva els primers anys. El gran canvi vindrà l’any 1930 amb un grup de joves viladecanencs, aplegats a l’entorn de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Aquest grup de joves desenvoluparan les seves activitats amb els nous locals del Centre Catòlic com a lloc central de trobada. Ens trobem davant d’un període molt fructífer amb activitats esportives, culturals i sobretot moltes representacions teatrals. 

Després del parèntesi de 1936-1939 amb la destrucció de l’església i els locals del Centre, es reprendran les activitats utilitzant locals municipals fins a la inauguració, el dia 5 de novembre de 1950, del nou “Centro Parroquial Catequístico” amb la representació de l’obra Batalla de Reines d’en Pitarra. Des d’aleshores, si obviem un petit parèntesi a finals dels seixanta, les activitats han estat ininterrompudes fins arribar a l’actual Centre Cultural Sant Joan. Avui, el teatre de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, entitat que ja compta amb cinquanta anys de vida, continua mantenint aquesta disciplina artística com el pal de paller de tot el conjunt d’activitats que es desenvolupen en el Centre Cultural Sant Joan de Viladecans.

Pòsters

Pòster: Gar-i-got. Quaranta anys de festa, foc, cultura i tradició. Jan Molero i Oliva (Grup de Recerques Històriques de Castelldefels i Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels)

Ara fa quaranta anys, a Castelldefels va aparèixer una nova figura festiva, que amb el temps s’ha convertit en tot un símbol per la ciutat: el Gar-i-Got. Amb la seva imponent presència, però sempre recordant el seu caràcter bonhomiós i festiu, el drac forma part de bona part dels esdeveniments culturals i festius. Des de la seva arribada, el Gar-i-Got ha estat un element imprescindible de les festes populars, omplint els carrers de llum, espurnes i emoció. És una figura estimada per grans i petits, però especialment pels infants, que veuen en ell una icona màgica que forma part del seu imaginari col·lectiu. Per celebrar aquesta efemèride, l’Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels ha organitzat una exposició itinerant per diversos punts de la ciutat per donar a conèixer la història del Gar-i-Got. Aquest pòster és un breu resum d’aquesta exposició per fer una aproximació inicial a la història de la bèstia.

Pòster: El Centre Cultural i Artístic de Viladecans, L’entitat cultural de la II República

a Viladecans. Xavier Calderé i Bel i Manuel Luengo Carrasco (Ajuntament de Viladecans)

La proclamació de la II República va significar una alenada d’aire fresc en molts aspectes de la vida política, social i cultural de moltes poblacions catalanes que havien estat, generalment, sotmeses, des de temps immemorial, a les influències religioses. L’adveniment de la República permetrà que els ciutadans puguin desenvolupar les seves accions culturals o artístiques més enllà de l’àmbit resclosit dels cercles religiosos, fomentant l’associacionisme en les seves diverses vessants. Nosaltres, amb aquest pòster, volen parar atenció a un entitat local, el Centre Cultural i Artístic de Viladecans, de curta durada – només va estar activa durant els anys de la República en pau -, però, que de ben segur que va suposar un revulsiu a la vida cultural local, molt vinculada, en aquelles, dates a la parròquia de sant Joan. Presentarem com es va engegar, passaren revista a les seves accions i activitats, els personatges que va aglutinar i com es va dissoldre per l’acció del cop d’estat militar i feixista.

Estrena del documental La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992)

Publicat el per larutlla2019

📅 Dissabte, 24 de maig · 19 h
📍 Teatre de Cal Ninyo (Carrer Joan Bardina, 44 – Sant Boi de Llobregat)

Els hem vist mil vegades a les festes majors, als carrers plens de música i alegria, encapçalant cercaviles i fent ballar petits i grans. Però… què en sabem realment de la Ramona i el Baldiri? D’on sorgeixen aquests gegants tan estimats de Sant Boi? Per què es van crear i qui els va imaginar per primera vegada?

Aquestes són algunes de les preguntes que troben resposta en el documental La Ramona i el Baldiri. El naixement, els primers anys (1989-1992), una mirada emotiva i documentada als orígens dels gegants nous de la ciutat.

Amb l’impuls del Josep Botia i la Isabel Herrero, el documental ens endinsa en els anys fundacionals de la parella gegantera: les primeres idees, la construcció, la presentació oficial i, sobretot, les persones que els van fer ballar i viure des del primer dia. Un viatge als records col·lectius que han anat forjant part de la identitat festiva santboiana.

L’estrena tindrà lloc el proper dissabte 24 de maig a les 19 h al Teatre de Cal Ninyo. Una cita imprescindible per a tothom qui estima la cultura popular i vol conèixer millor els orígens d’un dels seus símbols més emblemàtics.

🎥 Vine a reviure els primers passos de la Ramona i el Baldiri!

Inaguració de l’exposició “Reflexos” d’Andreu Burguera

Publicat el per larutlla2019

Reflexos: Una mirada íntima a la nostra natura

La natura que ens envolta està plena de petits instants de bellesa que sovint passen desapercebuts. L’exposició Reflexos d’Andreu Burguera Vera ens convida a observar aquests moments íntims de la fauna que habita els nostres municipis, a través d’una mirada atenta i una càmera fotogràfica capaç de captar-ne l’essència.

Inaguració de l’exposició “REFLEXOS” d’Andreu Burguera el 3 d’abril a les 18.30h a la Biblioteca Pilarín Bayés de Santa Coloma de Cervelló. L’exposició romandrà exposada del 3 al 30 d’abril, de dilluns a divendres de 15:00 a 20:00h.

Veí del barri Ciutat Cooperativa, l’Andreu Burguera és un naturalista apassionat que des de petit ha mostrat una curiositat insaciable per comprendre el funcionament dels diferents hàbitats. Amb la seva càmera, ha recollit escenes que reflecteixen la vida de diversos ocells i altres animals en situacions quotidianes, destacant la importància de l’aigua en el seu dia a dia. A través de les seves fotografies, ens fa conscients de la necessitat de protegir aquests espais i garantir-ne la conservació.

La seva trajectòria en el món ecologista es remunta als anys 90, quan va col·laborar amb el Grupo Ecologista Encina i va ser soci fundador de La Rutlla Centre d’Estudis Santboians. Des d’aleshores, ha dedicat la seva vida a la divulgació i defensa del medi ambient, sempre amb la voluntat de transmetre una visió propera i educativa de la natura.

Fa quatre anys que l’Andreu Burguera recull imatges d’aus bevent aigua o cuidant el seu plomatge en petites basses. Aquest treball fotogràfic ens recorda la importància dels punts d’aigua com a recurs vital i ens convida a observar amb més atenció l’entorn immediat. La seva obra no només té un gran valor estètic, sinó que també ens interpel·la sobre el nostre paper en la preservació d’aquests espais naturals.

L’exposició Reflexos és una oportunitat per apropar-nos a la fauna del nostre entorn i comprendre millor la seva relació amb el medi. Només cal aturar-nos, contemplar aquests reflexos i, després, sortir a gaudir-ne en primera persona.

Es diu SANT BOI DE LLOBREGAT, no “San Baudilio de Llobregat”

Publicat el per larutlla2019

La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, reclama la normalització del topònim oficial en el món digital de les plataformes.

Sota l’eslògan “Estimats algoritmes, ÉS SEMPRE SANT BOI DE LLOBREGAT”, la Rutlla realitzarà diverses campanyes a les xarxes socials amb l’ajut dels seus socis i sòcies

Des de La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, volem manifestar el nostre ferm rebuig davant la utilització del topònim incorrecte “San Baudilio de Llobregat” en diverses plataformes digitals com Google, Meta (Facebook i Instagram), Wikipedia, Civitatis, Moovil i altres. Aquesta denominació, que va ser imposada durant la dictadura franquista, no reflecteix la realitat ni el sentiment de la població local, que des de fa segles fa servir el nom de Sant Boi de Llobregat. El topònim oficial va ser restaurat l’any 1976, amb l’arribada de la transició a la democràcia, i des d’aleshores és el nom reconegut legalment i oficialment.

El manteniment del terme “San Baudilio” en aquestes plataformes digitals és un fet que causa confusió, especialment per als anunciants i empreses que intenten realitzar campanyes de màrqueting digital a la nostra ciutat. Encara que facin servir el nom oficial correcte, les plataformes sovint mostren erròniament la forma franquista del topònim. Aquesta situació perjudica tant la identitat digital de la ciutat com les campanyes de les empreses locals i catalanes.

La importància de respectar el topònim oficial

El nom de Sant Boi de Llobregat és molt més que una simple denominació geogràfica. És part de la identitat històrica i cultural de la nostra població. El topònim castellanitzat “San Baudilio” té les seves arrels en l’època anterior al segle XIX, però ha estat àmpliament rebutjat per la població, que utilitza la forma popular de Sant Boi des de fa segles.

Exemples de plataformes amb l’error  

Hem detectat que diversos portals digitals continuen utilitzant el nom incorrecte. Aquí alguns exemples:

– Wikipedia: [San Baudilio de Llobregat]

– Civitatis: [San Baudilio de Llobregat]

– Moovit: [San Baudilio de Llobregat]

Demanda de correcció

Des de La Rutlla, iniciem una campanya per demanar la normalització del topònim en totes les plataformes digitals. Instem a les empreses i plataformes a corregir aquesta errada històrica i a respectar el nom oficial que ha estat vigent oficialment des de la restauració de la democràcia durant més de quatre dècades: Sant Boi de Llobregat.


Sota l’eslògan“Estimats algoritmes, ÉS SEMPRE SANT BOI DE LLOBREGAT”, la Rutlla realitzarà diverses campanyes a les xarxes socials amb l’ajut dels seus socis i sòcies. També presentarà una proposta de moció al Ple municipal de l’Ajuntament de Sant Boi del mes de gener de 2025 per recollir el suport a aquesta iniciativa d’imatge i sentiment de ciutat.

Conferències estiu 2023 de la Rutlla

Publicat el per larutlla2019

Tornen a Sant Boi de Llobregat les conferències d’estiu més “refrescants” i que ens ajuden a saber més coses de la mà dels millors especialistes.

Una oportunitat única per ampliar els nostres coneixements -i la nostra cultura- sobre temàtiques que ens afecten directament o que són molt interessants i desconegudes.

Ornitologia, història dels camins, la intel·ligència artifical, la història dels tèxtil com activitat femenina en l’antiguitat, poesia eròtica de l’època egípcia i l’art d’algunes de les millors pintores seran els temes d’aquestes conferències.

Totes les conferències es celebraran durant 6 setmanes en la sala d’actes del Museu de Sant Boi (Carrer del Pont, 7). L’entrada és lliure. Aforament limitat.

Divendres, 16 de juny, a les 19h

“Introducció a l’audio ornitologia“

Andreu Burguera

Vine apendre a identificar el fascinant món del cant dels ocells més propers en el nostre entorn natural de la mà d’un dels naturalistes més veterants de Sant Boi. Descobreix una de les facetes més interessants -i alhora desconegudes- dels ocells que ens envolten.

Andreu Burguera i Vera. Naturalista.

Desde ven petit li ha apassionant l’observació de la Natura, i en especial el món dels ocells, poco a poc, va anar agafant experiència i va anar ampliant coneixement en altres àmbits com les Orquídeas.

Dijous, 22 de juny, a les 19h

“La llarga edat Mitjana. El pas del Camí Ral per Sant Climent de Llobregat”

Jaume Vendrell i Condeminas

Entre els segles X i XI i al peu del pas del camí que des de Barcelona portava cap al Penedès, es va vertebrar la parròquia de Sant Climent de Llobregat. I a mercè del pas del “Camí Ral”, deu molts aspectes del seu passat a l’existència d’aquest nus de comunicacions que va posar la vila sobre el territori i, alhora, va portar al poble cada racó de la seva història.

Jaume Vendrell Condeminas. Historiador.

Hereu de famílies pageses que van cavar la terra fins als turons i ens van deixar el paisatge, les tradicions, el patrimoni i la història que ens ha fet com som. Apassionat pel passat i per qualsevol cosa que faci olor d’antic, especialment tot el que té a veure amb la nostra gent. Sempre remenant el passat de l’antiga parròquia de Sant Climent, per a poder conèixer com era la societat, com es formaven les famílies i com vivia la gent en la Catalunya rural en l’Antic Règim.

Dijous, 29 de juny, a les 19h

“Explorant el Futur: Intel·ligència artificial i sistemes ChatGPT (per Immigrants Digitals)”

Xavier Fontbona

Explorant el Futur: Intel·ligència artificial i sistemes ChatGPT (per Immigrants Digitals), és una aproximació comprensible adreçada a tots aquells nascuts abans del 1980 (anomenats Immigrants Digitals). L’objectiu és explicar com funciona la intel·ligència artificial i, en concret, els sistemes de conversa com ChatGPT de l’empresa OpenAI, mitjançant una demostració pràctica sobre Sant Boi.

Coneixerem els beneficis d’aquestes tecnologies, així com els desafiaments ètics que planteja. També discutirem les conseqüències laborals, els canvis socials i culturals associats i els perills del seu mal ús. Destacarem la importància de garantir una implementació responsable de la IA en aquest context, considerant el desenvolupament continuat de la tecnologia i l’adopció de polítiques i regulacions adequades per assegurar-ne un ús segur.

Xavier Fontbona és Informàtic. Analista, especialista en computació. Ha treballat a diverses empreses i institucions com a Programador, Analista, Consultor i Formador en computació i TIC.

Des de l’any 2008 ofereix serveis de consultoria informàtica que inclouen suport informàtic, disseny web, assessorament tècnic, màrqueting digital, implementació de sistemes operatius, disseny digital, formació i assessorament en diverses àrees informàtiques.

A més de la seva àmplia experiència professional, ha realitzat màsters, cursos i capacitacions en diverses institucions i plataformes de formació com l’UOC, la Universidad Complutense de Madrid, Google Activate, Udemy i Microsoft Azure Learn, on actualment està seguint un curs sobre Inteligencia Artificial, per aprofundir en les Tecnologies de la Informació i les Noves Tecnologies.

Dijous, 6 de juliol, a les 19h

“El tèxtil, una activitat femenina”

Maria Lledó Barreda i Casanova

Arqueòloga, màster Estudis sobre les Dones, directora del Museu de Sant Boi i presidenta de la Rutlla.

Els inicis de la tecnologia humana els hem anar a buscar a la prehistòria, i es basa en la habilitat manual, eren necessàries mans destres per posar en practica allò que el pensament ha ideat per millorar la vida de la comunitat, ja des de els inicis de la hominització.

Les dones van desenvolupar la seva pròpia tecnologia, el tèxtil, participant, activament, en la evolució humana. Farem un recorregut per la evolució d’aquest tecnologia, fins als nostres dies.

Dijous, 13 de juliol, a les 19h.

“La sexualitat als poemes eròtic-amorosos de l’Egipte Ramèssida”

Alba Bueno Acero

Es farà una anàlisi dels poemes amb perspectiva de gènere amb l’objectiu d’observar quins rols i altres aspectes relacionats amb la sexualitat es representen en els poemes eròtic-amorosos. En primer lloc, es farà una petita presentació de les 4 col·leccions que s’estudien al treball per, seguidament, passar al gruix d’aquest. Comença amb els rols de gènere que es poden identificar als poemes, els quals es basen en les convencions establertes a la societat. Aquí s’inclou una comparació de dos poemes d’estructura similar en que es poden veure les diferències entre l’home i la dona.

Seguidament, s’analitza el poema CBI, C: 41,42, on, possiblement, s’està relatant una relació sexual no consentida. Després, es tracta la qüestió de l’adulteri. Finalment, es fa un estudi sobre la manera d’expressar l’acte sexual i les figures retòriques que s’utilitzen.

Alba Bueno té un Grau en Estudis de l’Antiguitat.

Dijous, 20 de juliol, ales 19h.

“Pintora havies de ser”

Vanessa Martín Nicolás

Amb aquesta xerrada es possarà en valor i reflexionarà sobre el paper i la consideració de les dones artistes al llarg de la història de l’art. Ho farem en clau feminista i parant atenció a com elles mateixes s’han autorepresentat. Cinc segles d’autoretrats de dones artistes: dels primers exemples de Sofonisba Anguissola o Caterina Van Hemessen al segle XXI de la mà d’Alice Neel o Yayoi Kusama.

Vanessa Martín és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i ha fet dos màsters: el d’Estudis Avançats en Història de l’Art (Universitat de Barcelona) i el d’Història i Patrimoni de l’Església (Facultat Antoni Gaudí, d’aquest té la tesina de màster pendent). En l’actualitat està realitzant la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona.

Ha comissariat algunes exposicions com “Santa Maria del Pi: una comunitat assetjada” (Església de Santa Maria del Pi), “Cadàvers exquisits: col·leccions en diàleg” (amb dues seus simultànies al Museu de Sant Boi i Museu de L’Hospitalet), la instal·lació “Guinovart, fi de segle” (Museu de Sant Boi), “Acarades. Elles, teixint l’art i la paraula” (Auditori Barradas de L’Hospitalet) i l’exposició pendent d’inauguració “Lluís Dalmau i el retaule de sant Baldiri” (Museu de Sant Boi).

Ha publicat alguns articles i he participat en diferents esdeveniments científics. Com a docent, tinc el Certificat d’Adaptació Pedagògica (Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona) i experiència a la UNED Sènior amb les assignatures: “Grans oblidades: dones artistes en la història de l’art”, “Viatge artístic a la Itàlia del Renaixement i el Barroc”, “Art català del Romànic al Modernisme” i “De deesses a bruixes: la representació del cos de la dona en la història de l’art”. També és la coordinadora de la seu de la UNED a Sant Boi.

Per saber i conèixer molt més. Conferències de Primavera 2023 de La Rutlla.

Publicat el per larutlla2019

Conferències per saber molt més de la Història, i del Patrimoni Natural i Cultural de Catalunya de mà dels millors especialistes i investigadors.

La Rutlla enceta aquesta Primavera amb un nou cicle de conferències no centrades exclusivament amb Sant Boi de Llobregat. L’objectiu com a centre d’estudis és també apropar el coneixement als ciutadans i ciutadanes de Sant Boi.

Totes les conferències són de lliure accés i es celebren a la Sala d’Actes del Museu de Sant Boi.

“El delta de l’Ebre i el seu Parc Natural”. Francesc Vidal i Esquerré

Dijous, 13 d’abril de 2023, a les 19 hores

Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi

El Parc Natural del Delta de l’Ebre és un exemple molt clar de que els espais naturals protegits no són illes al territori, on se pot planificar i gestionar només en funció dels seus valors naturals, sinó que són elements estretament relacionats amb el seu entorn humà i han d’actuar com a instruments essencials en el desenvolupament socioeconòmic del territori.

El paisatge actual del Delta és el resultat d’una dilatada utilització humana. La pesca, la ramaderia, la caça i, sobretot, lo conreu de l’arròs, han estat tradicionalment les activitats sobre les quals s’ha establert la simbiosi entre desenvolupament econòmic i biodiversitat.

En aquesta xerrada veurem el Delta com un espai amb constant canvi, la gestió del Parc Natural dins d’aquest entorn socioeconòmicament complex i com s’encaren els reptes presents i de futur del Delta de l’Ebre.

Francesc Vidal és Veterinari i Director del Parc Natural del Delta de l’Ebre. És llicenciat en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cursar el Máster de Espacios Naturales Protegidos, Universitat Autònoma de Madrid.

Ponent /Docent en diversos  cursos i seminaris.

Publicacions sobre Capó reial. Flamenc, Cens d’ocells aquàtics

“Entre el fragment i el buit: el Mestre de Cabestany i la portada de Sant Pere de Rodes”. Manuel Castiñeiras González

Divendres 21 d’abril de 2023, a les 19 hores

Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi

La recent celebració de l’exposició Mestre de Cabestany. Espurnes de marbre (Barcelona, Galeria Artur Ramon Art, 2023) i l’adquisició per part de la Generalitat de Catalunya d’un seguit de peces procedents del monestir de Sant Pere de Rodes -que han passat a integrar la col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya-, ha permès aprofundir en l’aspecte, temàtica, funció i fortuna històrica de la destruïda portada romànica de l’abadia

empordanesa. Aquest estudi revela la importància d’aquesta portada en el context del romànic català i europeu, així com la complexa i fascinant personalitat artística del seu autor: l’enigmàtic Mestre de Cabestany.

Manuel Castiñeiras és Catedràtic (CC) d’Història de l’Art del departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (2018), on va ser professor Agregat d’Art Medieval (2010-2018) i director del mateix departament (2014-2017).

Anteriorment va ser Conservador i Cap de la Col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) (2005-2010), així com Professor Titular d’Història de l’Art de la Universitat de Santiago de Compostela, on va exercir la seva activitat docent i investigadora entre 1994 i 2005. Va completar la seva formació amb estades de recerca en centres de reconegut prestigi com la Scuola Normale Superiore di Pisa, el Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale de la Université de Poitiers, la II Università di Roma-Tor Vergata i el Getty Center for the History of Art and Humanities (Los Angeles, Estats Units).

Entre els seus reconeixements internacionals destaca l’haver estat l’any 2012 Fellow de la Japan Society for the Promotion of Science, invitat per la Nagasaki Junshin Catholic University, així com Visiting Professor a la University of Pennsylvania (Department of the History of Art) (Philadelphia, USA). L’any 2017-2018 va ser Samuel H. Kress Senior Fellow al Center for Advanced Study in the Visual Arts (CASVA) de la National Gallery de Washington (Estats Units).

Doctor en Història de l’Art per la Universidade de Santiago de Compostela, amb Premi Extraordinari de Doctorat, va ser també Premi de Recerca Xunta de Galícia 1992 al millor article científic publicat a Humanitats. Les seves investigacions se centren en l’estudi del romànic – iconografia, miniatura, pintura mural, portades romàniques– així com del pelegrinatge a Santiago, sent un reconegut especialista en temes com la Catedral de Santiago de Compostel·la, l’scriptorium i la portada de Ripoll, el Brodat de la Creació de Girona, o la pintura sobre taula catalana. Des de fa anys desenvolupa també una línia de recerca sobre art bizantí i els intercanvis a la Mediterrània medieval És autor de diversos llibres amb edicions en castellà, català, anglès, francès, italià, gallec, alemany, rus, i ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de reconegut prestigi.  Ha liderat com a Investigador Principal diversos projectes de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN), i és el coordinador del Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya: Magistri Cataloniae & Mediterranei. Estudis artístics de la Mediterrània Medieval i la seva recepció/ MACMED (SGR 2021-63),

Actualment és President del Comité Internacional d’Experts del Camí de Santiago (Xunta de Galicia), membre de la Comissió d’Història de l’Art Bizantí a la AIEB (International Association of Byzantine Studies), i Vocal electe d’Història de l’Art a la Sociedad Española de Bizantinística (SEB).

“El Compromís de Casp. La fi de la dinastia catalana”. Josep Ma. Vilanova i Serra

Divendres, 28 d’Abril de 2023, a les 19 hores

Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi

La mort de Martí l’Humà el 31 de maig de 1410, sense descendent directe i sense haver nomenat un successor clar, va provocar una crisi sense precedents a la Corona d’Aragó. 

Aquest fet donà inici a un període tan complicat de gestionar en tots els territoris de la corona que donà lloc a un interregne de 2 anys.

Finalment, la corona tornà a tenir rei gràcies al Compromís de Casp.

Josep Ma. Vilanova i Serra és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, va dedicar la seva primera etapa a l’arqueologia, havent excavat a gran part del litoral català.

Actualment es dedica a la divulgació de la història mediaeval de la Corona d’Aragó, sent la història dels segles XII-XV del Principat de Catalunya la seva passió.

“El mosaic hidràulic, un capítol oblidat de la nostra història de l’art”. Jordi Griset

Dijous, 4 de maig de 2023, a les 19 hores.

Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi

En tractar-se d’un material per a pavimentació destinat, per tant, a ser trepitjat, no ha gaudit fins ara del reconeixement que es mereix tant per la seva complexa fabricació com pels delicats i de vegades agosarats dissenys que componen la seva superfície noble o “cara vista” en comparació amb d’altres materials i productes constructius i/o decoratius, com arrambadors amb rajoles de ceràmica, sostres decorats amb guixos, ferros forjats i d’altres elements ornamentals.

Presentem un recorregut pels paviments anteriors, l’origen i implantació, els principals fabricants a Barcelona i la tècnica de fabricació del mosaic hidràulic.

Els assistents podran descobrir l’atractiu d’aquestes humils peces que, tot i mantenir el seu caràcter eminentment utilitari, s’impregnen de l’essència decorativa i conformen un dels elements més oblidats de les arts aplicades, sobretot en el període modernista, durant el qual artistes i arquitectes dissenyaren composicions específiques de rajoles hidràuliques per terres d’edificis emblemàtics.

Jordi Griset va néixer a Barcelona l’any 1947. ës un personatge amb un esperit inquiet i una biografia força atípica.

Amb 16 anys acabats de fer, va entrar a treballar en un estudi de decoració. La seva família el va forçar a iniciar els estudis d’aparellador, que no va acabar, però que el van mantenir en contacte directe amb el món de l’arquitectura, com a projectista i constructor de maquetes.

Als 33, es va convertir en cocreador, articulista i secretari de redacció de la revista Om Yoga. Els seus contactes amb el món de la moda el van portar a treballar en una escola de disseny, on es va dedicar a fer la composició gràfica del butlletí Arte y Técnica del Vestir. Més endavant, va assumir el càrrec de gerent en una empresa de construcció.

L’any 1996 va trobar un contenidor de runa ple de rajoles hidràuliques que va decidir salvar d’una pèrdua definitiva. A partir d’aquest fet va iniciar una profunda investigació sobre el mosaic hidràulic i va assumir el repte personal d’aplegar el major nombre possible de material relacionat amb aquest patrimoni per tal que es conservi en un museu especialitzat.

Després de més de vint-i-cinc anys d’investigació i recerca continuada, durant els quals ha reunit prop de 300 catàlegs antics de diverses fàbriques catalanes, espanyoles i estrangeres, com també documents, motlles, trepes i material divers utilitzat en la fabricació de paviment hidràulic, i més de 800 models diferents de rajoles, es pot assegurar que en Jordi Griset s’ha convertit de forma autodidacta en una autoritat del mosaic hidràulic.

Com a resultat de l’intens treball, l’any 2015 va publicar el llibre L’Art del Mosaic Hidràulic a Catalunya, ara exhaurit i substituït per la seva versió castellana, corregida i augmentada, El Arte del Mosaico Hidráulico, publicat el novembre de 2021.

“Boscos segle XXI, on som, on anem?”. Martí Boada i Juncà

Divendres, 12 maig 2023, a les 19 hores

Lloc: Sala d’actes del Museu de Sant Boi

Conferència centrada en la definició del moment actual d’emergència climàtica decretada per les NNUU, context de crisi ambiental, com una crisi civilitzatòria. En aquest context es defineix Catalunya com un país de boscos. Característiques dels nostre boscos. Riscos associats, sequera i focs al bosc.

Martí Boada és Doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista. Va néixer a Sant Celoni (Catalunya) el 1949. Doctor en Ciències Ambientals, Magíster i

Llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona. (actualment jubilat).Autor de cent deu llibres de pensament i divulgació científica. Col·labora en diversos mitjans de comunicació sobre temes relacionats amb societat i medi ambient. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, Professor visitant de diversess universitats americanes.

En marxa les V Jornades d’Investigació Santboiana de La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians

Publicat el per larutlla2019

Desprès de cinc anys, les Jornades d’Investigació Santboiana s’han consolidat definitivament com a motor per incrementar el coneixement sobre Sant Boi de Llobregat

Enguany, la temàtica de les Jornades d’Investigació Santboiana continua sent lliure i tothom pot participar amb una comunicació.

La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, us convida a participar en les V Jornades d’Investigació Santboiana del 2023. I alhora, volem mostrar la nostra alegria que aquestes jornades s’hagin consolidat definitivament com a motor per incrementar el coneixement sobre la història i el patrimoni cultural i natural de Sant Boi de Llobregat. 

No podem estar més contents i satisfets que desprès de cinc anys, el nostre Centre d’Estudis s’hagi convertit en un veritable motor del coneixement, des de diversos àmbits, de Sant Boi de Llobregat. I no oblidem que la nostra ciutat és la la dotzena ciutat de Catalunya a nivell de població.

Enguany, la temàtica continua sent lliure i tothom pot participar amb una comunicació, sempre i quan sigui aprovada pel comité científic que vetllarà pel rigor i la seriositat dels treballs presentats. Per tal de garantir adequadament la publicació de les actes dels treballs presentats, com a novetat, la normativa serà molt més estricte en com presentar-los.

També desitgem aquest any poder celebrar aquestes jornades de manera presencial en la Sala d’Actes de Can Massallera

DATA: 28 d’octubre de 2023

LLOC: Sala d’Actes de Can Massallera (C. Mallorca, 30, 08830 Sant Boi de Llobregat)

TEMA: s’accepten propostes que tractin qualsevol temàtica relacionada amb la nostra ciutat, Sant Boi de Llobregat.

Normativa Jornades d’investigació santboiana

TREBALLS:

Seran en format de comunicació, pòster i/o vídeo (el vídeo realitzat podrà ser pujat al nostre canal de Youtube). Per a la presentació de les comunicacions es disposarà, en principi, entre 10-15 minuts (en funció del nombre de propostes rebudes), els pòsters es presentaran en format relatoria i els vídeos no poden sobrepassar els 10 minuts. Els vídeos han de presentar-se en format HD (1080 x 720 px) o Full HD (1920 x 1080 px).

TERMINIS:

  • Enviaments de resums: 20 de setembre de 2023
  • Enviament de treballs definitius: 15 d’octubre de 2023*

(*) No es podrà participar a les jornades sinó es compleixen aquestes dates.

CARACTERÍSTIQUES DELS TREBALLS PER PODER EDITAR:

Resums:

  • Dades de l’autoria: Nom complert i títol de la publicació, i institució a la que representa / formació (Ex. Historiador / Historiadora de l’art / Membre de Centre d’Estudis)
  • Extensió màxima: 1500 caràcters amb espais
  • Format: Word DIN-A-4.
  • Interlineat 1,5
  • Tipografia Arial 11 per al text

Comunicacions treballs definitius:

  • Dades de l’autoria: Nom complert i títol de la publicació (Ex. Historiador / Historiadora de l’art / Membre de Centre d’Estudis)
  • Extensió: máxima 25.000 caràcters amb espais.
  • Format: Word DIN-A-4.
  • Interlineat 1,5.
  • Tipografia Arial 11 per al text i per a les notes Arial 8.
  • Les notes hauràn d’anar a peu de pàgina.
  • Número d’imatges: 5 fotografies a part del document Word. S’han incloure en el document Word perquè serveixi de referència de la seva posició a l’hora de maquetar, però s’ha d’entregar individualment en format .jpg en la millor resolució possible. De no ser propietat de l’autor s’haurà d’indicar al la procedència/Font de la imatge. Les imatges s’enviaran amb la relació de fonts per a la seva posterior maquetació, que servirà com a peu de fotografia.

Bibliografia: 

Pòsters:

  • Extensió màxima: 12.500 caràcters amb espais.
  • Format: Interlineat 1,5. Tipografia Arial 11
  • Número d’imatges: 7 fotografies. 5-10 fotografies a part del document Word. S’han d’incloure en el document Word perquè serveixi de referència de la seva posició a l’hora de maquetar, però s’ha d’entregar individualment en format .jpg en la millor resolució possible. De no ser propietat de l’autor s’haurà d’indicar al la procedència/Font de la imatge. Les imatges s’enviaran amb la relació de fonts per a la seva posterior maquetació, que servirà com a peu de fotografia.

Les presentacions podran fer-se projectades de manera presencial.

També recomanem de manera optativa la realització d’un vídeo per publicar-ho al canal de Youtube de La Rutlla. El vídeo potser en format HD (1080 x 720 px) o Full HD (1920 x 1080 px) i recomanem no sobrepasar el 10 minuts de durada.

Per a qualsevol dubte i per enviar els resums i propostes, s’ha habilitat la següent adreça de correu electrònic: jornadeslarutllaces@gmail.com. També es poden enviar a través del correu genèric de La Rutlla: cesantboians@gmail.com.

Les jornades serán obertes a tothom. En cas de fer-se “online”, caldrà inscribir-se per rebre un enllaç de l’aplicació ZOOM.

No us perdeu el Programa de les IVes Jornades d’Investigació Santboiana del 29 d’octubre

Publicat el per larutlla2019

Les IVes Jornades d’Investigació Santboiana es celebren de manera presencial en el Casal de La Gralla al barri de Casablanca.

Les Jornades d’Investigació Santboiana són una oportunitat per a descobrir diversos i interessants treballs d’investigació sobre Sant Boi.

La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, us convida a assistir a les IVes Jornades d’Investigació Santboiana del 2022. I alhora, volem mostrar la nostra alegria que -4 anys després de la fundació de La Rutlla- aquestes jornades s’hagin consolidat definitivament com a motor per incrementar el coneixement sobre la història i el patrimoni cultural i natural de Sant Boi de Llobregat.

Enguany, aquestes jornades es tornaran a celebrar de manera presencial en el Casal de La Gralla.

DATA: 29 d’octubre a partir de les 9:30h.

LLOC: Casal de La Gralla (Plaça dels Gegants, 1, 08830 Sant Boi de Llobregat) https://goo.gl/maps/Y848oSfyskLy

PROGRAMA

10:00h – 10:30h Paraules de Benvinguda

10:30h La biodiversitat al parc de la Torre del Sol

Rafa Bernabé, Andreu Burguera, Valentí González i Xose Santín.


10:45h El paisatge vegetal de la vall del Llor (Sant Boi de Llobregat)

Valentí González.


11:00h Una interpretació geogràfica dels jaciments ibèrics i romans de Sant Boi de Llobregat.

Maria Lledó Barreda i Casanova.


11:15h El cultiu de la carxofa dins de la història agrària i econòmica del Sant Boi modern i contemporani

Carles Serret


11:30h – 12:00h Pausa Café

12:00h La biografia d’Antoni Pujades i Mayans en entre dit.

Mª Lledó Barreda i Casanova.

12 :15h Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat

David Agulló Galilea.

12:30h Joan Sardà i Verdier ( 1910-2002 ) Recorregut d’un santboià per la política del segle XX a Catalunya.

Josep M Cervelló i Torrella.

12:45h Dos projectes de captació d’aigua a Sant Boi (1925-1926). Les aigües superficials i les subterrànies com a recurs.

Josep M. Cervelló i Torrella.


13:00h Tres dones al capdavant de la Unió Esportiva Santboiana

Amor del Alamo, Núria Aleu i Dolors Mayoral.


13:15h NAIXEMENT I CONSOLIDACIÓ DE CCOO A SANT BOI (1966 – 1980)

José Saavedra López i Jordi Saborit Pascual.


13:30h Una Plaça de Braus, a Camps Blancs, a les acaballes del franquisme (1973-1977).

Carles Serret


13:45h Imatgeria festiva de Sant Boi de Llobregat. La consolidació.

Josep Botia i Isabel Herrero


14:00h Cloenda

Nou cicle de les “refrescants” conferències d’estiu de la Rutlla 2022

Publicat el per larutlla2019

Tornen les refrescants conferències d’estiu de La Rutlla!

Enguany, un interessant cicle de conferències sobre Natura i Patrimoni de la mà de grans especialistes sobre temàtiques diverses i interessants.

Totes les conferències es faran a la sala d’actes del Museu de Sant Boi de Llobregat.

“La nit dels ratpenats”

Sergi Torné

Dijous, 9 de juny a les 20h. Sala d’actes del Museu de Sant Boi.

A través d’aquesta xerrada ens aproximarem al món dels quiròpters, éssers que han passat de protectors a apestats, i coneixerem quins podem trobar a Catalunya, tan a través de l’explicació com de l’observació directa.

Entrades gratuïtes

“En terres de mites: d’Egipte a Mesopotàmia passant per la Bíblia”

Pilar Casals

Dijous, 16 de juny a les 19h. Sala d’actes del Museu de Sant Boi.

La Bíblia no neix aïllada. El poble d’Israel, com tota civilització, es troba connectada al seu context, un context que va canviant amb el temps i que marca no tan sols la seva història, sinó la pròpia redacció dels textos bíblics. Així els contactes amb Egipte i Mesopotàmia són una constant que es pot entreveure a partir de les referències històriques, geogràfiques, socials… com també, a través de mites, imatges i símbols que hi són recollits. En aquesta conferència, el focus girarà entorn l’aspecte més simbòlic i com aquest entrellaça la Bíblia amb el seu entorn.

Entrades gratuïtes

“Tecnologia gratuïta aplicada a les observacions de natura”

Josep Plaza

Dijous, 21 de juliol a les 19h. Sala d’actes del Museu de Sant Boi.

En aquesta sessió veurem com aprofitar tecnologia gratuïta, eines i serveis fàcils de fer servir, per identificar, enregistrar, ubicar en mapes i publicar observacions de natura fotografiades. En el cas que us presentaré aplicades al mon dels ocells.

Entrades gratuïtes

“Hi ha romànic al Baix Llobregat?”

Josep Parés

Dijous, 7 de juliol a les 19h. Sala d’actes del Museu de Sant Boi

El Baix Llobregat era un territori de frontera que aplegava castells, parròquies i monestirs. Recorrerem un patrimoni romànic desconegut per a molts.

Entrades gratuïtes

“Flors d’alta muntanya”

Margarida Montanyà

Dijous, 14 de juliol a les 19h. Sala d’actes del Museu de Sant Boi.

Ens aproximarem a l’alta muntanya des del punt de vista botànic, les seves característiques i on es troba, i veurem algunes de les flors més boniques i conegudes de la nostra flora.

Entrades gratuïtes

En marxa les IVes Jornades d’investigació Santboiana

Publicat el per larutlla2019

Les Jornades d’Investigació Santboiana s’han consolidat definitivament com a motor per incrementar el coneixement sobre Sant Boi de Llobregat

Enguany, la temàtica de les Jornades d’Investigació Santboiana continua sent lliure i tothom pot participar amb una comunicació.

La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, us convida a participar en les IVes Jornades d’Investigació Santboiana del 2022. I alhora, volem mostrar la nostra alegria que aquestes jornades s’hagin consolidat definitivament com a motor per incrementar el coneixement sobre la història i el patrimoni cultural i natural de Sant Boi de Llobregat. 

No podem estar més contents i satisfets que el nostre Centre d’Estudis s’hagi convertit en un veritable motor del coneixement, des de diversos àmbits, de Sant Boi de Llobregat. I no oblidem que la nostra ciutat és la la dotzena ciutat de Catalunya a nivell de població.

Enguany, la temàtica continua sent lliure i tothom pot participar amb una comunicació, sempre i quan sigui aprovada pel comité científic que vetllarà pel rigor i la seriositat dels treballs presentats. Per tal de garantir adequadament la publicació de les actes dels treballs presentats, com a novetat, la normativa serà molt més estricte en com presentar-los.

També desitgem aquest any poder celebrar aquestes jornades de manera presencial en el Casal de La Gralla. 

DATA: 29 d’octubre de 2022

LLOC: Casal de La Gralla (Plaça dels Gegants, 1, 08830 Sant Boi de Llobregat)

TEMA: s’accepten propostes que tractin qualsevol temàtica relacionada amb la nostra ciutat, Sant Boi de Llobregat.

Normativa Jornades d’investigació santboiana

TREBALLS:

Seran en format de comunicació, pòster i/o vídeo (el vídeo realitzat podrà ser pujat al nostre canal de Youtube). Per a la presentació de les comunicacions es disposarà, en principi, entre 10-15 minuts (en funció del nombre de propostes rebudes), els pòsters es presentaran en format relatoria i els vídeos no poden sobrepassar els 10 minuts. Els vídeos han de presentar-se en format HD (1080 x 720 px) o Full HD (1920 x 1080 px).

TERMINIS:

  • Enviaments de resums: 20 de setembre de 2022
  • Enviament de treballs definitius: 15 d’octubre de 2022*

(*) No es podrà participar a les jornades sinó es compleixen aquestes dates.

CARACTERÍSTIQUES DELS TREBALLS PER PODER EDITAR:

Resums:

  • Dades de l’autoria: Nom complert i títol de la publicació, i institució a la que representa / formació (Ex. Historiador / Historiadora de l’art / Membre de Centre d’Estudis)
  • Extensió màxima: 1500 caràcters amb espais
  • Format: Word DIN-A-4.
  • Interlineat 1,5
  • Tipografia Arial 11 per al text

Comunicacions treballs definitius:

  • Dades de l’autoria: Nom complert i títol de la publicació (Ex. Historiador / Historiadora de l’art / Membre de Centre d’Estudis)
  • Extensió: máxima 25.000 caràcters amb espais.
  • Format: Word DIN-A-4.
  • Interlineat 1,5.
  • Tipografia Arial 11 per al text i per a les notes Arial 8.
  • Les notes hauràn d’anar a peu de pàgina.
  • Número d’imatges: 5 fotografies a part del document Word. S’han incloure en el document Word perquè serveixi de referència de la seva posició a l’hora de maquetar, però s’ha d’entregar individualment en format .jpg en la millor resolució possible. De no ser propietat de l’autor s’haurà d’indicar al la procedència/Font de la imatge. Les imatges s’enviaran amb la relació de fonts per a la seva posterior maquetació, que servirà com a peu de fotografia.

Bibliografia: 

Pòsters:

  • Extensió màxima: 12.500 caràcters amb espais.
  • Format: Interlineat 1,5. Tipografia Arial 11
  • Número d’imatges: 7 fotografies. 5-10 fotografies a part del document Word. S’han d’incloure en el document Word perquè serveixi de referència de la seva posició a l’hora de maquetar, però s’ha d’entregar individualment en format .jpg en la millor resolució possible. De no ser propietat de l’autor s’haurà d’indicar al la procedència/Font de la imatge. Les imatges s’enviaran amb la relació de fonts per a la seva posterior maquetació, que servirà com a peu de fotografia.

Les presentacions podran fer-se projectades de manera presencial.

També recomanem la realització d’un vídeo per publicar-ho al canal de Youtube de La Rutlla. El vídeo potser en format HD (1080 x 720 px) o Full HD (1920 x 1080 px) i recomanem no sobrepasar el 10 minuts de durada.

Per a qualsevol dubte i per enviar els resums i propostes, s’ha habilitat la següent adreça de correu electrònic: jornadeslarutllaces@gmail.com. També es poden enviar a través del correu genèric de La Rutlla: cesantboians@gmail.com.

Les jornades serán obertes a tothom. En cas de fer-se “online”, caldrà inscribir-se per rebre un enllaç de l’aplicació ZOOM.